-------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------

BLANC, ROCAMORA I SOLÉ. Tres artistes vinculats a les Terres de l?Ebre, amb trajectòries consolidades i antics nexes d?amistat, treball i experimentació, es donen cita en una espai-temps tan singular com l?obra que presenten, els seus llibres d?artista.

En una terra de cruïlla s?atreveixen a fer-nos partícips de les seves incursions en aquest dilatat camp dels llibres d?artista com a producte paral·lel, i fins i tot ens atreviríem a dir independent, a la seva dilatada trajectòria artística. El seu afany creatiu i la seva tasca investigadora troba en les possibilitats d?aquest mèdium una original manera d?expressar-se, o potser, d?expressar la seva intimitat, un contingut més personal de la seva producció.

Cal, per començar, fer una aproximació al concepte de llibre d?artista, propòsit gens fàcil tant per la magnitud del seu ... abast com per la dificultat d?acotació. D?entrada, en un primer intent d?apropar-nos a la seva descoberta, ens trobem amb una varietat de termes que hi fan al·lusió: art visual, disciplina, gènere singular, mitjà d?expressió.

Des d?un punt de vista molt general, però, la realitat més evident és que pertany a l?art contemporani i que ha estat una pràctica habitual en els grans artistes d?avantguarda del segle XX, bé com a obra d?un únic creador o bé com a obra resultant de la intervenció de diversos artistes.

Partint del fet que no existeixen uns criteris específics per a definir què és un llibre d?artista, el primer a considerar és que cal defugir del llibre entès de la manera tradicional com a transmissor de continguts i amb els convencionalismes que li són propis.

Més enllà de l?aspecte conceptual, però, ens trobem que el llibre es manté com a referència física entre els intents de definició més simples i eloqüents. No obstant això, a partir dels anys seixanta, aquest concepte pren un altre tarannà i esdevé lúdic en la seva transgressió formal, amb unes possibilitats molt més amples. Des d?aleshores les propostes i els formats han estat molts i ha superat el mateix concepte de llibre com a estructura física.

És en aquest context que hem de considerar l?obra d?aquests artistes, en la transgressió formal del concepte llibre que refusa qualsevol lectura normativa per esdevenir subversiva, desafiant, innovadora.

D?entrada, un element intrínsec com és l?escriptura, com són les paraules, adquireixen plena llibertat per a convertir-se en un element plàstic més. Llibertat palesa en el llenguatge que Joan Antoni Blanc utilitza i que pot arribar a extrems inusitats amb obres on la combinació de paraules (entre elles o amb altres elements) indueixen l?espectador a composar lliurement, a fer la seva pròpia obra d?art. D?altres vegades, però, les paraules simplement es substitueixen. Jaume Rocamora recorre només en una ocasió a l?acompanyament textual, subordinat, però al suport. En l?obra de Jordi Solé l?obra escrita només queda evocada, suggerida pels títols de les sèries.

Però en l?obra de tots tres la transgressió mai no és gratuïta. El procés d?elaboració de l?obra resultant és raonat, rigorós, laboriós.

En l?obra de Rocamora aquest procés creatiu es regeix per la rigorositat del traç, la força del color, la minuciositat de la tècnica. Els seus llibres agafen forma de capça que guarda un contingut curosament treballat i estudiat de figures geomètriques que busquen complementar-se i fusionarse en un tot, ajudat pel color. El resultat són objectes estretament lligats al seu llenguatge constructiu, amb components geomètrics que donen força i rigidesa a l?obra, contrastada pel ritme que dóna la textura del cartró i el joc de buits i plens.

Els llibres de Solé, malgrat la seva sobrietat i minimalisme aparent, són una recerca constant de noves estructures geomètriques. Experimenta amb les formes i els volums amb la voluntat d?escenificar l?espai, ja sigui a mode d?arquitectura a partir de la forma cúbica més simple, que dóna lloc a un espai interior més íntim, ja sigui a mode d?escultura amb el desplegament de formes geomètriques en l?espai, accessible a la mirada de qualsevol i susceptible a la interpretació a partir de mirades múltiples.

Blanc aborda els llibres d?artista des de la seva creativitat reflexiva fonamentada en la recerca, en la seva preocupació per la geometria i la morfologia. I ho fa amb una dilatada proposta que va des del simple missatge formal del llibre capça, passant per aquells que trenquen amb els suport més tradicional (llibre cuina, llibre lineal o cinta de moèbius) o els de format més tradicional però amb contingut fruit d?un elaborat procés de composició i treball geomètric que dóna lloc a una complexa i raonada seqüència cromàtica i formal.

En el conjunt de l?obra presentada, el mèdium, allò que és visible, s?imposa i l?obra d?art requereix la intervenció de l?espectador, que deixa de ser element passiu i s?endinsa a l?acció. És el plantejament experimental de les obres que indueix a la interpretació i a la subjectivitat, i convida l?espectador a intervenir amb plena llibertat.

Llibertat palesa també en l?elecció dels materials que reforça el valor expressiu de l?objecte. Des dels més simples o quotidians com són la fusta, el paper i el cartró en l?obra de Rocamora i en alguns de Blanc, als més actuals com el polièster i les espirals de metall de Solé, fins als més originals amb què Blanc dóna vida a un llibre magnètic que esdevé reversible lligat al concepte de sostenibilitat. Per tant, llibertat i també repte de futur, porta oberta a l?experimentació i la relació amb altres disciplines actuals com l?art digital i les noves tecnologies.

Llibres d?artista, un regal per al visitant. Espai de creació, innovació i subjectivitat. Ocasió per a l?intercanvi obra-espectador. Temps per a composar, crear, jugar, fins i tot (de)construir. En definitiva, temps per al descobriment.