A l'exposició, titolada Travels, el pintor s'endinsa per carrerons que són del més habitual, i pels que amb la mirada avança a través de la solitud sota llums esclatants que mostren petites portes que conviden a fugir d'una ombra que tot sembla igualar-ho, però ell rebutja aquesta temptació de comoditats mentals i arriba fins a l'exterior obert de bat a bat, on mar i terra s'ajunten i bullen d'una diversitat d'idees a les que Tomàs Suñol posa ordre evocant una immensitat final a la que tots anirem a parar quan sigui la nostra hora particular.

La pintura de Suñol és d'aquelles en les que cal entrar-hi; encara més, submergir-s'hi i sentir amb ella tot el que des de la dèbil realitat d'una figuració molt esquemàtica ens porta a l'abstracció més agradable per a la totalitat dels sentits. Amb ella no ... cal pensar ni raonar, tan sols hem de fruir-la.