L’hivern del 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munic a París per visitar la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que està molt malalta a l’hospital. En comptes de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge en solitari a peu, que, segons ell, mantindrà la seva amiga en vida mentre camini. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre del 1974. Quatre anys més tard, aquesta gesta va donar lloc a la publicació d’un petit assaig: Del caminar sobre hielo.
“Caminar sobre el gel” és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, les situacions i els pensaments que l’acompanyen durant el viatge. La mostra assaja una traducció a l’àmbit de les arts visuals, en què l’absència de practicitat del...viatge de Herzog obre dues possibles interpretacions: d’una banda, l’activació del paisatge a través de la perfomance i l’experiència directa; d’una altra, una anàlisi sobre la disfuncionalitat de l’art, un context capaç de destinar un gran esforç i molta energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn.
El romanticisme individualista de Herzog i la seva fascinació per allò o per aquell que se situa en el límit (d’allò geogràfic, d’allò humà, d’allò possible, d’allò necessari, etc.) ens suggereix alhora una manera específica d’entendre la pràctica artística des del present. Una lectura particular en què, ja sigui per necessitat individual o per progressiva desil·lusió o desencant d’allò que és col·lectiu, la condició de l’artista es mesura mitjançant la perseverança eufòrica del repte.
“Caminar sobre el gel” analitza la fragilitat i la intensitat d’una acció així –la de moure’s per un lloc inestable, incert– mitjançant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedències. Artistes que comparteixen el gest simbòlic, poderós i absurd de Herzog: la narració de la vivència i la flexibilitat inestable de dedicar-se a l’art. Per cert, Lotte Eisner va superar la seva malaltia i no va morir fins al 1983.
Videos de la Exposición
Introducció a l'exposició per David Armengol, comissari
Entrada actualizada el el 08 mar de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
