Vet aquí que he fet un retrat de Rembrandt. M’ha passat allò del vernís que salta. M’hi he trobat amb una planxa que tenia, i he pensat: “Com que ja està espatllada, hi faré qualsevol cosa a sobre.” I m’ha sortit en Rembrandt. He començat a trobar-hi gust i he continuat… Continuo treballant en aquesta planxa per obtenir negres com ell, perquè això no s’aconsegueix en una sola vegada. Aquests comentaris espontanis són de Picasso, en una de les seves converses amb Daniel-Henry Kahnweiler. Col·leccionista, crític, marxant d’art i considerat el màxim difusor del moviment cubista.
Entenem per gravat el resultat de pressionar un objecte dur sobre un altre més tou, amb la finalitat d’obtenir una imatge, amb la qual et permet fer un nombre limitat d’estampes, o sigui còpies del gravat original. Tot això que a simple vista sembla tan fàcil, no ho és, per la dificultat que hi ha...a l’hora d’estampar una obra. Les diferents tècniques, els papers, els suports i també el resultat que l’hi vulgui donar el mateix artista, fa que sigui d’ una dificultat que només els bons professionals saben resoldre.
Tinta Invisible, que tot just acaben de complir 20 anys com a editors d’obra gràfica, continuen estampant a la manera tradicional, mitjançant la planxa, la tinta, el paper, el tòrcul…com ho feien Rembrandt, Piranesi, Goya, Fortuny, Picasso, Miró o el mateix Guinovart amb el qual ells van tenir una estreta relació i que comenta amb les seves paraules el que és per ell el gravat.
“Intento viure el gravat des de dins, des del material, amb un diàleg coherent al seu llenguatge. Gravar és esgarrapar, expressió, desig, sorpresa, sempre a l’espera de l’última paraula que ens donarà el tòrcul. És com la ceràmica, que no sabem res fins que el foc sentencia.
El gravat és una moneda: la cara, té la dóna la il·lusió; la creu, la màgia i el misteri.
Gravar és interioritzar; és pulsió immediata; és com el grafiti, molt pròxim a un sentiment anònim; és somiar; és somni constant que tan sols desperta quan el gravat surt del tòrcul i és en aquest moment quan sents frustració o alegria.”
Dins del que es pot anomenar “gravat clàssic” i Tinta Invisible en tenen una gran experiència, arriben els últims avenços tecnològics i en ells una nova disciplina en el gravat artístic, l’anomenada estampa digital o gravat Giclée, que cada dia guanya més adeptes i interès. Consisteix en la impressió amb raig de tinta damunt del paper a través d’un arxiu digital, fotogràfic, etc. Aquesta tècnica els permet realitzar obres dels artistes Joan Fontcuberta, Eulàlia Valldosera, Regina Giménez, Jaume Plensa, Hannah Collins, Alfredo Jaar, Ignasi Abellí, Soledad Sevilla… molts d’ells exposats en aquesta exposició a La Destil.leria.
El compromís de La Destil.leria i de tots els seus col.laboradors, és poder oferir una relació amb l’artista i la societat, que els porti a poder gaudir d’obres d’una extrema diversitat i que moltes d’elles gairebé no necessiten presentació. Tots ells creadors de referència en el panorama de les arts plàstiques.
Artistes que se’ls defineix per la seva incansable recerca de nous camins creatius i que això enforteix l’oferta cultural que La Destil.leria ofereix.
David Vergés.
Entrada actualizada el el 16 ene de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
