Toni Barrero, pintor de la vall de Sóller, és un artista amb dedicació completa a la pintura, dins de la varietat de llenguatges que es mostren en el panorama artístic actual, Barrero mostra una opció clara, la pintura abstracta amb una relectura creativa sobre l'Expressionisme Abstracte nord-americà, entre la pintura de camp (color field) i el gest (action painting). El seu format és europeu, és més el format d'un Morandi o un Soutine que el més gran o extens de De Kooning.

La sèrie de pintures d'aquesta mostra s'executa sobre la mateixa mesura de 22x30 cms, a les quals s'afegeixen altres tres peces de format quadrat de 100x100 cm i 130x130 cm que completen l'aposta de l'exposició ('Juegos'). El llenguatge de Toni Barrero es fonamenta en el color com a element simbòlic d'una subjectivitat: un subjecte, un individu amb la seva pròpia sensibilitat ... i la seva projecció en el quadre.

Els colors de Barrero són clarament mediterranis, la seva visió està fortament influïda pel seu entorn, el poble de Sóller que és cromàticament exhuberant: colors blaus, verds maragdes, morats i blancs amb lluminositat i una vibració del Sud. El seu gest, que domina total o parcialment l'espai, té sempre un valor estructural, compositiu: una intuïció raonada, un gest espontani però no salvatge. Aquests quadres respiren una harmonia que és la que el pintor interioritza i retorna en les teles, una alegria que incita a l'empatia de l'espectador.

Barrero és un pintor abstracte del seu temps, el seu llenguatge no és el dels pioners de la Modernitat, així domina i controla els ressorts expressius que constitueixen el seu joc plàstic. Al final el que queda és la sensació d'autenticitat i vida dutes a terme en unes teles de proporcions petites però d'un tractament espacial ampli. El camp de color i el gest mantenen un delicat joc dialèctic: les composicions i alternances de fons i figura no són mai repetides i dins de la unitat de visió existeix una varietat amb solucions cada vegada diferents en cada quadre. Els colors intervenen a duo o a trio i el blanc juga com un color més. Reflexió prèvia i dilatada en el temps i espontaneïtat d'execució ens faciliten les claus d'aquest Toni Barrero últim que avui se'ns presenta.