En l’estiu de 2015, en el context de la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, el flux de migrants que desembarca a Itàlia i s’encamina cap al nord d’Europa és abruptament interromput pel tancament de la frontera francesa el 8 de juny de 2015.
Als pocs dies, prop de la ciutat fronterera italiana de Ventimiglia, es forma un grup de 200-300 migrants que l’11 de juny la policia italiana intenta desallotjar per la força. Molts es resisteixen i es refugien en les roques, lluny de les càrregues policials, i creen un primer campament improvisat a pocs centenars de metres de la frontera de Menton, la primera ciutat luxosa de la Costa Blava francesa.
Un mes després, el campament de fortuna ha estat reubicat a pocs metres de les roques, en un aparcament a l’ombra d’uns arbres, i s’ha convertit en una comunitat auto-organitzada, gestionada per una assemblea de...migrants africans i activistes italians i francesos . En aquest espai, delimitat pel mar Mediterrani, la frontera i les vies del tren per França, els migrants tenen l’oportunitat de recobrar forces i de ser a tractar amb amor i respecte després de dies, setmanes o fins i tot mesos de viatge, sovint en condicions inhumanes. Entre infinits somnis, relats, esperances i incerteses, hi ha alguna cosa que els migrants tenen clar i repeteixen constantment: We are not going back!
Entrada actualizada el el 18 oct de 2016
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
