En un article titulat American Action Painters, a l’inici de la dècada de 1950, el crític d’art novaiorquès Harold Rosenbeg va utilitzar per primer cop el terme «action painting», pintura d’acció. Ho feia per referir-se a l’obra de diversos pintors –principalment Jackson Pollock o Willem de Kooning– que treballaven dins el corrent de l’expressionisme abstracte. Amb prou feines deu anys més tard, Bartomeu Massot (1923-1974) pintava algunes peces de similar procés d’elaboració a les de Pollock, tenint en compte que, a mitjans dels 50, les novetats artístiques difícilment penetraven a l’Estat espanyol degut a la dictadura. Massot, pintor nascut a Figueres però retornat d’una estada a París l’any 1957, transcendeix l’informalisme i l’abstracció que es desenvolupa a l’època i, especialment, al seu entorn. Ho fa, precisament, a la manera dels expressionistes abstractes americans; és a dir, deslligant la pintura de la pinzellada i el càlcul i atacant la tela en...forma d’acció caòtica i atzarosa, de gestualitat tant agressiva com lleugera.
Però l’obra de Bartomeu Massot no es resumeix –només– en aquesta deriva estilística. El pintor teixeix un recorregut de llenguatges que es mou des d’una etapa inicial que es va allunyant de la figuració fins a una pintura eclèctica i mística. En l’etapa inicial, el tractament geomètric i colorista del paisatge ja apunta a un simbolisme molt personal, així com també va assenyalant una alliberació dels contorns i de la representació figurativa. El dibuix de les cases i de les muntanyes es va difuminant per donar lloc a una abstracció de caràcter expressionista, que es va enfosquint i va viatjant cap a l’essencial: la forma i el color, la geometria. No es tracta d’un camí aliè al seu entorn, el de l’abstracció geomètrica i l’informalisme d’artistes coetanis, com potser ho seria més la seva etapa final, on un personalíssim misticisme conviu amb la nova plasticitat matèrica i una exploració de l’erotisme des d’un vessant simbòlic. Aquí, la figuració i l’abstracció es van entrellaçant i mesclant en tècniques mixtes (collage, pintura) per prioritzar l’expressió d’aquesta mística tardana.
No obstant això, Massot serà dels primers pintors catalans en arribar a la pintura d’acció, i ho farà en la seva etapa intermèdia. Paradoxalment, entre dues etapes plenes de simbologia, el pintor sembla necessitar-ne una de transició en què abandoni tant figuració com símbols. Hi traspuarà molt més, doncs, la seva sensibilitat rítmica, molt il·lustrativa del seu gust pel jazz i d’un caràcter inquiet, amb set de recerca i experimentació; però, especialment, d’expressivitat. Si observem l’obra Action painting (1960), hi podem reconèixer el que el crític Clement Greenberg havia anomenat «homeless representation» (representació vacant), per referir-se a una certa aparició del paisatge suggerit dins de la total manca de figuració. A través de la textura gestual del degoteig i l’elecció dels colors, es capta l’atmosfera del que podria ser una representació. En realitat, el que veiem és un assaig de ritme, vibració i cromatisme realitzat a partir de l’atzar i la intuïció. L’artista plasma damunt la tela el rastre plàstic del seu moviment, probablement operant-lo damunt d’una tela alliberada del cavallet. A terra, el suport es presta a ser intervingut des de dalt, deixant gotejar la pintura. Un tipus similar de procés i resultat trobem en peces com Presagi apocalíptic (1962) i altres de similars, d’un monocromatisme en tinta que l’apropa al les lectures japoneses de l’expressionisme abstracte i, així, marca un matís de subtilitat i delicadesa que el desmarca lleugerament del corrent americà. En canvi, Mort blava (1961) ens mostra com Massot va evolucionant aquest treball gestual i inicia una mena de redreçament del caos, una progressiva presa de control formal utilitzant el mur textural per generar l’equivalent a una gran taca o pinzellada gruixuda, a través de la qual emergeix una abstracció més matèrica i voluminosa; la forma guanya terreny i es va obscurint el color i l’atmosfera del quadre. Seran les primeres passes cap a la complexitat temàtica i de llenguatge de la seva darrera etapa.
No podem oblidar la rellevància de l’aportació de l’Action painting com a retall del món modern, que a la resta d’Europa ja s’estenia i transformava el paradigma de la pintura abstracta. Bartomeu Massot, amb aquesta aportació, esdevé una de les veus indispensables de la modernitat a l’Empordà dels anys seixanta.
(text: Alexandre Roa Casellas)
Imágenes de la Exposición
BM01
Entrada actualizada el el 22 sep de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
