-------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------

El vent bufa de ponent, els boscos remuguen, xerren i expliquen les seves històries d'antics bandolers, reis de l'estraperlo, maquis i fins i tot les dels emboscats.

El temps va transcorrent inexorable i les persones canvien; ara molts corren pel sotabosc cridant constantment... la por de perdre's els amoïna, semblen sords com una tàpia o incapaços de viure sense sons estridents de falsa companyia.

Torben i molesten els residents d'aquestes contrades, i fins i tot les feres s'han d'allunyar, però com tot està envaït, han de seguir corrent cap una terra llunyana o una fondalada inaccessible... Això vol ser un homenatge a la nostra terra, a les persones que hi viuen i a qui la respecta.