El Museu Marítim de Barcelona presenta l’exposició temporal Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini. La mostra presenta la figura del fotògraf Joaquim Pla Janini, un dels màxims exponents de la fotografia pictorialista a Catalunya, i posa èmfasi en la singularitat de la tècnica fotogràfica emprada, el bromoli transportat.
A l’exposició es mostra per primera vegada la col·lecció dels 34 bromolis transportats realitzats entre els anys 1927 i 1962, i que pertanyen al fons del Museu Marítim de Barcelona. Es tracta de fotografies de gran bellesa amb paisatges i retrats de gent de mar. Totes elles representen temes costumistes que realcen les activitats tradicionals al mar.
L’exposició Bromolis ha estat organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, i ha comptat amb el comissariat de Maria de los Santos Garcia Felguera, professora d'Història de l'art i de la fotografia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; Laura Covarsí, fotògrafa, historiadora de l’art i conservadora-restauradora...de patrimoni fotogràfic; David González, historiador i arxiver de l’Arxiu Històric de Sabadell; i Sílvia Dahl, conservadora i responsable de l’arxiu fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona.
Bromolis és una oportunitat per mostrar i reivindicar l’obra d’un fotògraf singular, Joaquim Pla Janini, i una nova ocasió del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el seu extens fons de col·leccions, i en concret, de la seva col·lecció fotogràfica formada per més de 500.000 artefactes fotogràfics, entre ells, l’obra de caire marítim d’autors singulars com Pau Audouard, Antoni Esplugas o Napoleó. La col·lecció consta, a més, procediments fotogràfics diversos com daguerreotips, albúmines, ferrotips, plaques estereoscòpiques, diapositives i fotografia digital, entre altres.
Coincidint amb l’exposició, s’ha editat el llibre Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini. No és simplement el catàleg de l’exposició, sinó un llibre per divulgar l’art de la fotografia i el mar, així com l’obra d’aquest important però poc estudiat exponent de la fotografia pictorialista a Catalunya.
A més, l’exposició Bromolis disposa d’elements tàctils per a persones amb discapacitat visual, i es programaran visites comentades per a persones amb discapacitat visual, discapacitat auditiva i també per a persones amb problemes de salut mental.
L’exposició estarà instal·lada a l’espai Mirador del Museu Marítim de Barcelona des del 24 de febrer al 9 d’octubre de 2022. Es podrà visitar de 10 a 20 h, i l’entrada és gratuïta.
ACTIVITATS AL VOLTANT DE L’EXPOSICIÓ
El fantasma de la mar. Taller infantil
Activitat on les famílies podran descobrir la tècnica fotogràfica del bromoli. Adreçada a famílies amb infants a partir de 5-6 anys. Primer diumenge de cada mes, a les 11 h i a les 12.30 h, a partir del 6 de març.
Diàlegs de fotografia
Cicle de diàlegs on participaran dues persones especialistes en fotografia històrica, que conversaran al voltant de diversos temes relacionats amb l’exposició Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini:
Diàleg 1. La fotografia i el mar. Una exposició sobre Joaquim Pla Janini.
Conversa sobre el repte de fotografiar el mar, des dels inicis de la història de la fotografia. Artistes dotats de gran talent, com Pla Janini, han plasmat belles escenes marineres, que es mostren de manera inèdita en l’exposició temporal del Museu Marítim de Barcelona. Data: 17 de març 2022, de 18.30 a 20h
Diàleg 2. El Dr. Pla Janini i l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
Conversa sobre Pla Janini i la relació amb l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, una associació quasi centenària que es va fundar a Barcelona amb l’objectiu de fomentar i divulgar la fotografia. Coneixerem la personalitat, humanitat, i passió per la fotografia d’aquest artista, així com la seva relació amb l’AFC, que va dirigir entre 1927 i 1929. Data: 12 de maig 2022, de 18.30 a 20h
Diàleg 3. Els fotògrafs pictorialistes. Quan la fotografia volia ser art.
Des dels inicis de la invenció de la fotografia s’ha discutit molt sobre el fet que la fotografia és o no és art. El Pictorialisme va néixer com un corrent on els fotògrafs entenien i reivindicaven la fotografia com un mitjà d’expressió artístic, com ho era la pintura. Data: 29 setembre 2022, de 18.30 a 20h
Taller sobre la tècnica del bromoli transportat, organitzat per l’IEFC.
Activitat adreçada a totes aquelles persones que vulguin ampliar la seva experiència en el camp de la fotografia creativa. El taller proposa tenir un primer contacte amb la tècnica del bromoli transportat (maig 2022).
TEXTOS DE SALA
Àmbit 1.
El mar i la fotografia
La fotografia sempre ha mirat cap al mar, però l’aigua no es deixava fotografiar fàcilment. Per això, al principi, als anys quaranta del segle xix, els fotògrafs es conformaven amb retratar velers avarats a la sorra i barques de pesca amb els pescadors, les dones i els nens al costat. El més habitual era fotografiar ports amb aigües en calma, en què tant el mar com el cel es veien com dues superfícies planes, sense onades ni núvols. Per tal de mostrar-los tots dos en una mateixa fotografia, els fotògrafs van recórrer a trucs com utilitzar dues fotografies —una per al cel i una altra per al mar—, que després es retallaven, s’enganxaven i es tornaven a fotografiar, aconseguint així una sola imatge amb núvols i onades. En el darrer quart del segle xix, gràcies a les plaques seques, lents més lluminoses, emulsions fotogràfiques més sensibles, càmeres més lleugeres i un procés més ràpid, es va poder fotografiar el mar en moviment, mentre creixia el nombre de persones que s’acostaven a la fotografia per plaer. Durant el segle xx, tot va ser possible: fotografiar balandres a tota vela a les regates o mostrar els fons marins en tot el seu esplendor, a més de reproduir els colors, una altra de les aspiracions de la fotografia des del seu naixement i que no es va aconseguir fins a la meitat de la centúria.
Àmbit 2.
La fotografia vol ser art. El pictorialisme
A finals del segle XIX, gràcies a la simplificació de les càmeres i els processos fotogràfics, va créixer el nombre de persones que es van acostar a aquest mitjà. Alguns aficionats rebutjaven tant la fotografia “comercial” com la de passatemps, i es van proposar fer art. Amb el desig d’apropar-se a la pintura, aquests pictorialistes van emprendre dos camins: un de temàtic (compartint temes, com bodegons o escenes històriques) i un altre de formal (buscant en el positiu final un aspecte semblant al dibuix o l’estampa). El pictorialisme es va acostar a moviments artístics com l’impressionisme i el simbolisme. Amb el primer va compartir aspectes formals: imprecisió de línies, falta de nitidesa i efecte flou; amb el segon, idees sobre la subjectivitat, l’inconscient i la imaginació; amb tots dos va compartir temes, des de camps i marines fins a figures misterioses. Tampoc no hi va haver una única manera de ser pictorialista, i es poden distingir dues línies: una fa servir procediments “nobles” per positivar (gomes biocromades, carbons o bromolis), mentre que l’altra prefereix platí i objectius “d’artista”. Tot i que hi va haver algun professional, el pictorialisme va ser un fenomen d’aficionats amb diners, cultura, i possibilitats de viatjar i teixir una xarxa internacional de societats, exposicions i concursos. Actiu fins als anys vint, convivint amb les segones avantguardes, el pictorialisme va tenir a Espanya una segona onada que va arribar fins als seixanta.
Àmbit 3.
El pictoralisme a Catalunya
Si ho comparem amb els principals focus europeus, els Estats Units o el Japó, la fotografia pictorialista catalana, com a la resta de l’Estat espanyol, va arribar i va marxar a deshora. Durant els primers anys, entre el 1900 i el 1915, els seus autors es van esforçar per reivindicar un espai entre les belles arts. Passada la Guerra Civil i amb l’aïllacionisme del primer franquisme, els pictorialistes acabaran mostrant més interès per escenes tradicionals, amb una predilecció especial pels elements etnogràfics. Pel que fa a la temàtica, els postulats estètics del primer pictorialisme es caracteritzaven per una tendència a fugir del present amb composicions fantàstiques que buscaven la bellesa i la perfecció formal en les seves composicions, molt influïts pel simbolisme i el modernisme. La segona fornada de pictorialistes va enfocar la càmera a l’entorn més immediat fotografiant escenes on la figura humana, els costums i les tradicions eren les protagonistes. El resultat van ser obres a cavall entre l’art i el document etnogràfic, on el contingut informatiu i el valor artístic es juxtaposaven.
Àmbit 4.
Joaquim Pla Janini
Joaquim Pla Janini va néixer a Tarragona l’any 1879. Després de llicenciar-se en medicina el 1903, va exercir com a metge a Barcelona fins que es va jubilar prematurament el 1931. Va ser un reconegut referent fotogràfic, tant nacional com internacional, no només gràcies al valor de la seva obra sinó també al valor de la seva figura com a mestre d’una generació de fotògrafs. Sempre disposat a compartir el seu coneixement amb els aficionats i alumnes que s’atansaven al seu taller a la Via Laietana, la seva obra s’enquadra en la segona onada del corrent pictoralista, com la de José Ortiz Echagüe. Des dels inicis de la seva carrera fins al final, l’obra de Pla Janini es va exposar i publicar en sales i revistes de tot el món. Publicacions especialitzades de l’època, com la prestigiosa Art de la llum, que li va dedicar un monogràfic, o Sombras, Lux, La fotografía i Arte Fotográfico, es van fer ressò de les seves fotografies i articles. Pla Janini també va dedicar un gran esforç a la difusió de l’obra de fotògrafs, fonamentalment pictorialistes, a Catalunya i a fora, en gran part des de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, que va presidir entre els anys 1927 i 1930. Va morir el 1970 a Tarragona.
Àmbit 5.
La tècnica. El bromoli transportat
Joaquim Pla Janini, tot i que va practicar diferents processos fotogràfics durant la seva carrera, va destacar especialment en el bromoli transportat, una tècnica pigmentària que va néixer a l’entorn de la fotografia pictorialista de finals del segle XIX i que buscava assimilar-se a l’estètica del dibuix i el gravat. Per a la realització d’una fotografia al bromoli transportat es partia d’una còpia al gelatinobromur de plata. Després de processar-se de manera habitual, s’introduïa en un bany que eliminava la plata i enduria la gelatina de certes parts de l’emulsió. La gelatina no endurida s’eliminava amb aigua calenta, i s’obtenia així una imatge en relleu. La còpia es convertia llavors en una matriu que es podia entintar amb tintes grasses i brotxa, i després es transferia a un paper de gravat o aquarel·la amb l’ajut d’un tòrcul. Un bromoli transportat podia ser generat a partir de diverses matrius diferents. Igualment, la imatge final podia contenir tants tons com el fotògraf volgués emprar. Aquest procés tan laboriós convertia la còpia final en un objecte únic i irrepetible. La tècnica era “entretinguda i cara”, segons Pla Janini, i el resultat, una imatge de contorns suaus i difuminats.
Àmbit Col·lecció.
La col·lecció Pla Janini del Museu Marítim de Barcelona
El Museu Marítim de Barcelona conserva una representativa part de l’obra marinera de Joaquim Pla Janini: un total de 34 bromolis (la majoria, transportats) realitzats entre els anys 1927 i 1962. Es tracta de fotografies de gran bellesa amb paisatges i retrats de gent de mar. Tots ells són temes costumistes que realcen les activitats tradicionals al mar. Arriben al Museu en un moment i de manera indeterminats. Possiblement la relació entre el fotògraf i el Museu comença durant els primers anys de postguerra, o fins i tot abans. L’any 1948 Pla Janini participa en l’ Exposició Nacional Fotogràfica Marítima, organitzada per l’MMB, on exposa, juntament amb Antoni Campañà i Manuel Quintana, almenys un bromoli. El 2012 es regularitza, de la mà de Maria Lluïsa Pla Guarro, filla del fotògraf, la cessió dels drets envers el Museu.
Entrada actualizada el el 23 feb de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
