Sempre he tingut una especial afició per les capsetes i tot allò que pot contenir quelcom, com ara les bosses de ma buides.
Quan vaig començar a treballar els paisatges urbans, en representar pictòricament tan sols l’arquitectura literalment que els meus ulls veien, m’hi mancava quelcom. No m’interessava, ni era la expressió realista la que jo buscava. Em vaig adonar que jo estava interessada en el paisatge urbà si em servia d’escenari per contenir tot allò que sento que passa alhora. Totes les penes, alegries, mirades, somnis, desitjos, amors, desamors... emocions en definitiva de les gents que hi vivim.
En aquest treball de recerca, després de moltíssimes proves, Em vaig adonar que era aquesta imatge la que jo cercava. Veure el dins i el afora. Sense una lògica de perspectives ni una dictadura de la realitat que trasbalsés el meu discurs.
Em fascina poder mirar a través de les finestretes, jugar a endevinar...quina història s’amaga darrera dels personatges que viuen en les meves “Ciutats Barroques”. Em fan companyia, em bressolen..
Ciutats que poden ésser una, però poden ésser totes... no estan vinculades a un paratge reconeixible. Són, aquella cantonada que veiem cada dia anant a la feina o aquell conjunt de cases i teulades amb la llum del sol reflectint-s’hi, que recordem d’un viatge llunyà en el temps i que no sabem situar amb exactitud a cap ciutat visitada en particular. És l’emoció d’aquell moment, el que perdura a la nostre memòria i l’emoció, en el meu cas, la genera l’energia que desprèn la vivència de les persones que hi viuen.
“Sin emoción no hay cambio y sin cambio no hay evolución”. Me la crec de dalt a baix aquesta sentència, cerco evolucionar...vull evolucionar, els canvis em fan molta por...M’enganxo a l’emoció dels meus personatges de paper retallat a la recerca de la seva valentia.
Entrada actualizada el el 23 feb de 2016
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
