Conoce aquí algunas de las NUEVAS OBRAS que te sugerimos esta semana
COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia, 2017 © Joan Morey. Una co-producció de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona | Foto: Noemi Jariod | Cortesia de l’artista
16
feb 2019
14
abr 2019

Compártelo en redes

Cuándo: 16 feb de 2019 - 14 abr de 2019
Inauguración: 16 feb de 2019 / 19:00
Dónde: Lo Pati. Centre d'Art - Terres de l'Ebre / Gran Capità, 38-40 / Amposta, Tarragona, España
Organizada por: Lo Pati. Centre d'Art - Terres de l'Ebre
Artistas participantes: Joan Morey
Publicada el 12 feb de 2019      Vista 3 veces

Descripción de la Exposición

L’exposició COS SOCIAL. Joan Morey enceta el programa d’activitats de Lo Pati 2019. Una mostra de Joan Morey (Mallorca, 1972) centrada en l’obra COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia (2017), projecte guanyador de la 3ª edició del Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya*, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona, i que va comptar amb la col·laboració especial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i el suport del centre de producció i recerca d’arts visuals Hangar (Barcelona). COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia s’inspira en les lliçons d’anatomia de la pintura del Renaixement i el barroc per analitzar el cos entès com un element de la maquinària social des de la gramàtica de la performance. Un cos nu sobre una taula de dissecció protagonitza aquesta performance enregistrada en vídeo en la que l’escenari on es desenvolupa l’acció es converteix en el segon gran protagonista. L’enregistrament de la performance es va dur a terme en l’antic Amfiteatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya o Sala Gimbernat, dedicada a l’estudi quirúrgic des de l’any 1762 a Barcelona i considerada una de les instal·lacions més ben conservades d’Europa. La performance es redueix a un muntatge fílmic de 50 minuts que es projecta emmarcat en cortines de cotó blanc i que s’acompanya d’algunes obres d’acompanyament, des d’un cartell d’estil cinematogràfic, unes taules de dissecció dels dos personatges principals o una maqueta simplificada de l’amfiteatre en el qual es va desenvolupar la performance. L’individu com a instrument social, el cos esdevingut objecte i el lloc que ocupa al món, els efectes del poder sobre l’home o els efectes dels afectes sobre el cos, són altres dels terrenys pantanosos per on s’escola Morey en aquesta mostra trencadora que s’inaugurarà dissabte, 16 de febrer, a Lo Pati. EL PROJECTE COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia (2017), peça central de l’exposició, és una performance per a la pantalla, un vídeo de cinquanta minuts que transcorre a la Sala Gimbernat, un amfiteatre anatòmic que data de la dècada de 1760 i que forma part de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, al barri del Raval de Barcelona. Aquesta sala es va construir per impartir-hi medicina mitjançant l’observació de la dissecció de cadàvers. A COS SOCIAL hi ha dos personatges principals: un home nu —el cap, el tors i les extremitats del qual són examinats, explorats i manipulats per un grup de personatges, tots vestits d’època— i un equip de filmació digital —un dispositiu de mà i una altra càmera sobre una estructura que es desplaça per una plataforma mòbil, al voltant de la grada de seients ornamentats, per observar la taula d’operacions. Les veus en off, que corresponen a cadascun dels dos personatges, es van alternant. Es llegeixen en francès fragments de L’Anti-Èdip (1972), del filòsof Gilles Deleuze i el psicoterapeuta Félix Guattari, en què es desenvolupen els conceptes de màquina desitjant i cos sense òrgans. Una altra veu recita textos de la dècada de 1920, traduïts a l’anglès, del cineasta soviètic Dziga Vertov, que va idear un concepte de percepció nohumana mitjançant el muntatge cinematogràfic: el cinema ull. En el desenvolupament i el càsting de COS SOCIAL, Morey recorre també a la pintura Lliçó d’anatomia del Dr. Velpeau (1864), de François Nicolas Augustin Feyen-Perrin. Als segles xviii i xix, la impactant exposició i dissecció de cadàvers no se cenyia al terreny del coneixement mèdic, sinó que també pertanyia al llenguatge artístic de la representació anatòmica. La iconografia de les lliçons d’anatomia s’utilitzava sovint com a al·legoria de l’acte de mirar, un espectacle escenificat de repulsió i fascinació. COS SOCIAL fusiona a consciència aquest motiu de la història de l’art amb una expressió —de la qual deriva el títol de l’obra— que Michel Foucault va desenvolupar als anys setanta en els seus textos sobre institucions penals i que designa un concepte ampliat de la societat. Lo Pati | Centre d’Art de les Terres de l’Ebre presenta l’obra audiovisual COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia envoltada d’elements de vestuari i d’attrezzo, com ara el cobretaula de dissecció utilitzat a la performance. També acompanyen l’obra materials promocionals, com el pòster del film, i altres objectes i documents procedents de la fase d’investigació, entre els quals una maqueta simplificada de l’amfiteatre anatòmic o referències bibliogràfiques i esquemes conceptuals. Dues vitrines, tractades com a reliquiaris, i dues suggeridores taules d’autòpsia, es distribueixen per l’avantsala de la projecció i estableixen nexes conceptuals entre el cos —entès com un element de la maquinària social— i la càmera —tractada com un dispositiu de vigilància subversiu que revela les vulnerabilitats de l’ànima humana. Amb COS SOCIAL, Morey col·lapsa deliberadament amb referències i metàfores encreuades que tenen a veure amb la corporeïtat i la incorporeïtat, la carnalitat i la racionalitat, el tacte i la visió tecnològica, la percepció subjectiva i la vigilància indiscriminada o els cossos defectuosos i les màquines diligents. L’ESPAI Per a la recreació d’aquesta particular lliçó d’anatomia per a l’àmbit de la pantalla, el projecte COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia (2017) s’emplaça al lloc creat específicament fa ja més de dos segles: l’amfiteatre anatòmic. Al segle XVII les classes d’anatomia amb dissecció van ser actes poc freqüents i espectaculars fins al punt de convertir-se en esdeveniments socials. La ciutat de Barcelona disposa d’un dels salons anatòmics més ben conservats d’Europa, la Sala Gimbernat, construïda en 1762-63 i ubicada al recinte urbà que comprèn els edificis de l’antic Hospital de la Santa Creu amb la casa de Convalescència i l’edifici de l’antic col·legi de Cirurgia. L’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya o Sala Gimbernat, a l’edifici de l’antic col·legi de Cirurgia, va ser destinat a la formació de cirurgians per a l’exèrcit amb la possibilitat d’assistència de la població civil. Entre els professors que hi van desenvolupar la seva tasca docent hi trobem Pere Virgili, gran reformador de l’ensenyament al segle XVIII; Antoni de Gimbernat, anatòmic de prestigi europeu en el seu temps o Santiago Ramón y Cajal, catedràtic de Barcelona de 1887 a 1892, que va fer-hi els seus treballs bàsics sobre la doctrina de la neurona. La Reial Acadèmia de Medicina obre les portes de les seves instal·lacions per a l’enregistrament de la vídeo performance COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia, constituint-se en patrocinador del projecte. L’ARTISTA Joan Morey (Mallorca, 1972) viu i treballa a Barcelona. Llicenciat i DEA en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Recentment li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d’Arts Visuals, en paraules del jurat “per un any d’excepcional qualitat que ha resultat en el projecte de vídeo COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia presentat per LOOP a Arts Santa Mònica, en una coproducció amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i en la performance TOUR DE FORCE, una coproducció del CCCB i la Fundació Han Nefkens, en el marc de l’exposició «1000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat»”. El 2015 va rebre la Beca MAEC-AECID per al programa de residències per a Artistes i Investigadors Espanyols i Estrangers a l’Acadèmia d’Espanya a Roma mitjançant la qual va desenvolupar el projecte Il Linguaggio del Corpo (Roma, 2015-2016), obra inclosa en l’exposició col·lectiva “Matèria Primera” al Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats. D’entre els seus projectes anteriors destaquen: COL·LAPSE, Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, Centre d’Art Tecla Sala i a l’antiga presó de Barcelona “la Model” (2018-2019); TOUR DE FORCE (2017), CCCB i altres indrets de la ciutat de Barcelona; THE CHARACTERS, Museu Es Baluard (Palma de Mallorca, 2015-2016); EL GIR/EL GIRO/THE TURN [Guió obert per a performance col·lectiva], Sis galeria (Sabadell, Barcelona, 2014); CASCANDO. Variacions per a una altra peça dramàtica, MACBA (Barcelona, 2013); L’ENSINISTRAMENT. Variacions per a actor, iPad i furgó preparat, Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats (Barcelona, 2012); BAREBACK. El Poder i la Mort, Capella de la Misericòrdia (Mallorca, 2010); GRITOS&SUSURROS. Converses amb els Radicals, La Capella (Barcelona, 2009); OBEY. Humillados&Ofendidos, CGAC (Santiago de Compostel·la, 2007/09) o POSTMORTEM. Projet en Sept Tableaux, antic Centre d’Art Santa Mònica, CASM (Barcelona, 2006/2007).

Actualizado

el 12 feb de 2019

Contactar

¿Quieres contactar con el gestor de la ficha?

Descubre más obras en ARTEINFORMADO

{{ artwork.title | limitTo:16 }}, {{ artwork.year }}
{{ artwork.artistName | limitTo:28 }}
Compártelo en redes
ArtCity

Descárgate ArtCity, la app que te dice que exposiciones tienes cerca.

Más información

¡Suscríbase y reciba regularmente nuestro Boletín de Noticias del Mercado del Arte!

Suscribirme
volver arriba