Els artistes internacionals que participen en El rizoma treu el cap, l’exposició que es presenta a la Fundació Felícia Fuster, formen part de la darrera promoció del Màster de Producció i Recerca Artística, en la línia Art i Contextos Intermèdia (2021 22) de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La gran majoria d’aquests artistes han estat en residència a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, mentre realitzaven el Treball Final de Màster.
El títol fa referència a una crida de reconciliació després del tremolor. El rizoma treu el cap s’obre a múltiples significats, a causa de la inexistència d'una referencia central, proposant així una mirada rizomàtica que s'entén des de la multiplicitat i el joc.
RAYMOND GASTON
Los Angeles, Califòrnia, 1981
www.raymondgaston.com
Raymond Gaston és un artista de Los Angeles, Califòrnia. Va rebre la seva llicenciatura de Goucher College, un MFA en escriptura creativa de la Universitat d'Antioch, i actualment...està cursant el Màster en Producció i Recerca Artística a la Universitat de Barcelona. Les seves obres uneixen temes amb materials.
Aquest treball és una exploració del material i de com aquest material ens fa sentir, sobretot una vegada que s’abstrau i es transforma. Mostrada com si es tractés d'una “pintura” es planteja la idea de presentació o representació, configurant així un qüestionament de la narrativa versus l'anti-narrativa dins de l'obra, i com reflectim nosaltres mateixos i el nostre desig de narrativa sobre una peça. Aquesta obra també planteja qüestions de valor i bellesa a través de l'elevació del material banal i del tema.
EMIR GÓMEZ FARAH
Buenos Aires, Argentina, 1990
www.emirfarah.com
Emir Farah és arquitecte per la Universitat de Belgrano i Màster en Producció i Recerca Artística per la Universitat de Barcelona. És resident a Fabra i Coats i va ser seleccionat per Espronceda Institut of Art&Culture. Les seves participacions més destacades són: individuals a Argentina: Becerro de Oro - Centre de Recerca Cinematogràfica i Libertad Mensurada - Ministeri d'Hisenda de la Nació. Mostres col„ lectives, a Argentina: Galeria Central Newbery, Macsur i del FNA Fons Nacional de les Arts. A l'exterior: Salon des Beaux Arts a París i Mana Contemporary a Chicago, USA.
Aquesta investigació sorgeix en el reconeixement de certs mecanismes que tenen tant els cultes i les religions com el capitalisme per capturar l'atenció. Aquests dispositius es traslladen per generar un pseudo-culte i, per mitjà d'un llenguatge propi, duen a terme una idolatria absurda a les noves tecnologies.
JUAN SEBASTIAN HERNÁNDEZ
Bogotà, Colòmbia, 1994
Juan Sebastián Hernández és graduat en Arts Visuals per la Universitat Javeriana (Bogotà, 2019). Li interessa els mitjans audiovisuals com a eina de recerca mitjançant les quals indagar sobre el territori, la identitat i la memòria per explorar espais on replantejar la relació d'un amb el context.
Actualment estudia el Màster de Producció i Recerca Artística a la Universitat de Barcelona i realitza una residència artística a la Fàbrica de creació Fabra i Coats (Barcelona).
Assumint la cuina com a part integral de la cultura popular, estudiaré des del menjar estratègies per entendre la identitat: els límits i les zones grises; per així proposar o generar situacions de trobada i reflexió entre el dinar de la regió de Bogotà, Colòmbia i la ciutat de Barcelona.
Per tant, el menjar serà el vehicle per revisar i qüestionar la memòria i la història que va unir i continua unint aquestes dues cultures.
CARLA MAÑOSAS MAS
Sant Cugat del Vallès, 1992
Carla Mañosas és graduada en Arts i Disseny per l'Escola Massana (2014), obtenint menció en Arts Aplicades dins l'àmbit tèxtil. Postgrau en Pattern Design, Inedi (2018). Conviure amb la natura és la font que inspira la seva pràctica, investigant les possibilitats que ofereix la matèria orgànica vegetal i el món de les fibres. Exposicions col„lectives a destacar: Contextile (2014), Artesania i Sostenibilitat (2017-18), Laberints i Textures (2021), Premis FAD d'Art (2021), Visions of Catalonia (2021-22). Actualment combina la docència a l’Escola Massana amb els estudis del Màster de Producció i Recerca Artística de la UB.
A través de l’acte d’embenar és busca conservar i petrificar l’últim estrat arbori, la forma inicial de l’organisme vegetal a punt d’esfumar-se, momificant i encapsulant el verticil abans que desaparegui. Una acció que de forma simbòlica vol curar una natura malmesa, l’acte de cobrir i tapar la identitat amorfa genera interrogants dins un món ple d’incerteses qüestionant quines noves relacions s’estan gestant.
ELENA PÁEZ FERNÁNDEZ
Monterrey, Mèxic, 1994
www.elenapaez.com
Elena Páez es va graduar de la Llicenciatura en Arts per la Universitat de Monterrey el 2018. A principis del 2018, va exposar de manera individual el seu projecte Tacubaya 105 a Espai en Blanco (Monterrey); i el novembre del 2018, va tenir lloc la seva exposició Experiència de llum i temps a la Galeria K2 (Monterrey). Ha participat en diverses exposicions col„lectives tant a Mèxic com a Espanya. El setembre del 2019, va participar a Biofilia, la segona exhibició d'art públic, organitzada per Las Artes Monterrey. El 2016, va ser seleccionada per participar a la Biennal UNAM d'Arts Visuals a la Ciutat de Mèxic.
La sèrie “Resistencias” té l'objectiu d'aprofundir sobre la tensió existent entre la por a l'oblit, amb l'inevitable esvaïment gradual dels records amb el pas del temps, a partir de la silueta de teixits oblidats a la ciutat de Barcelona.
VIOLETA PUERTA CANO
Medellín, Colòmbia, 1989
www.violetaartist.com
Violeta Puerta Cano (Violeta Lenz) pertany al Colectivo Artístico El Cuerpo Habla radicat al seu país, Colòmbia. Viu a la ciutat de Graz, Àustria, on participa a l'Ensamble de música contemporània Bones of fragments amb la seva aposta visual live. Ha participat en diversos projectes performàtics i de recerca sobre el cos. Actualment participa al projecte de recerca-creació “Reverberar: Art i esdeveniment”. En el seu treball personal, combina el moviment, allò fràgil i allò efímer usant diferents mitjans com el vídeo, el teixit, el dibuix i la fotografia creant un espai per on la percepció pot transitar lliurement.
Agotar (2022) és una acció gotejant que succeeix en un bucle contingut en un vídeo. La caiguda consecutiva de la gotera esvaeix la xarxa de teixit que deixa difusa la imatge a la qual fa referència tenint així diversos sentits alhora, perquè la seva condició orgànica i la seva similitud cel„lulosa ens deixen oberta la possibilitat de pensar l'objecte des de diferents perspectives.
Entre Hilos (2021) és l'extensió d'un gest que vaig realitzar en el meu edifici a Barcelona on vaig escriure cartes als veïns amb la pretensió d'intercanviar paraules, fragilitzar les relacions humanes i crear connexions a través de fils.
MARTA SEGUÍ SERRA
Sabadell, 1998
@martasegui
Marta Seguí Serra es graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, actualment cursa el màster ProdArt. Especialitzada en la branca de l'escultura, treballa envers temàtiques antropològiques i sociològiques des d'una mirada desconstructiva, ecològica i social. Amb una forta voluntat per establir nous relats capaços de canviar el paradigma actual, advoca per un art honest i transversal que es formuli com a eina comunicativa. Interrelacionant disciplines artístiques, cerca nous discursos en què es desenvolupi una societat diversa i respectuosa capaç de mitigar els efectes del canvi climàtic i les problemàtiques socials.
Estructures internes d’híbrids posthumans configura la catalogació dels esquelets de nous éssers sorgits de la ideació d’un imaginari. La seva aparició és el punt neuràlgic per reflexionar des d'una mirada temporal envers la situació mediambiental i social. Criatures sorgides a partir de la simbiosi entre matèria orgànica i residus contaminants ens situen en un futur utòpic en què l'entorn ha estat capaç d'estabilitzar-se. Amb una clara crítica envers el pensament humanista, l'aparició de les nouvingudes ens fan replantejar la necessitat d'un canvi de paradigma que advoqui per polítiques sostenibles, major consciència social i una visió de futur col„lectiva.
DAVID YESID URAZAN FIGUEREDO
Villavicencio, Colòmbia, 1994
www.instagram.com/dayeurafig/
Urazan és artista plàstic i graduat en Arts Visuals per la Pontifícia Universitat Javeriana (2012-2017) de Bogotà, i també ha assistir a EL SANT Taller de ceràmica (2018-2019) a la mateixa ciutat. Actualment es troba realitzant el Màster en Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona (2021-2022) i realitza una residència artística a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats (Barcelona). En les seves obres Urazan fa ús de diferents materials, tècniques i dispositius per indagar al voltant de la identitat, el cos, els seus espais i imatges.
Lo que no cae junto és una proposta de recerca i producció que reflexiona sobre la distància i la proximitat, sobre els petits espais entre dos subjectes, les seves materialitats, instants i imatges. A més de ser l'excusa per a la construcció d'un conjunt d'obres que permetin crear una discussió sobre l'allunyament i la performància.
Les obres proposades o dispositius es desenvolupen des del que és corporal, gràfic i performatiu enfocant-se a negar els llaços o les experiències afectives mitjançant els diferents materials que conformen les peces. Tot això atorga un cos a allò invisible (distància/proximitat); es tracta d'esculpir o materialitzar i il„lustrar des de l'espai negatiu, un moment una mica difús, estrany i fins i tot platònic com a concepte.
JAUME VIDAL ARASA
Amposta, 1977
www.jaumevidalarasa.cat
Jaume Vidal és un comissari i artista multidisciplinar que treballa el tema del patrimoni com a cor de la seva recerca. Cursa el Màster en Producció i Recerca Artístiques a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i s’ha graduat a l'Escola Massana en Arts i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona i a la URV en comissariat. En les seves propostes artístiques sovint provoca situacions que relaciona l'espectador amb diferents aspectes del patrimoni, ja siguin arquitectònics, culturals, naturals o immaterials.
En contraposició als cronogrames lineals que representen calendaris de conreu tancats, amb el grup de Dones del món rural del Delta de l’Ebre s’ha generat de manera col·laborativa un gràfic de tasques del camp amb caràcter cíclic. Evidenciant noves maneres d’innovació amb la relació que tenim amb la terra. Aquest calendari gràfic s’oposa a les activitats extractivistes establertes i posa sobre la taula diàlegs sobre ecofeminisme al Delta de l’Ebre.
Entrada actualizada el el 21 jun de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
