En Miquel Samitier (Barcelona, 1978) és escultor de materials i formes nobles (fusta, ferro, marbre) que serven llur memòria i materialitat, que combina per a fer-ne peces equilibrades que tendeixen vers una expressió geomètrica pura i de tensió estàtica. L’artista ha assolit un llenguatge formal propi en el qual la multiplicació d’elements sobre un patró geomètric, la seva continuïtat, proporció mesurada i simetria es combinen per a produir objectes-metàfora en les quals la mirada de l’observador hi reposa asserenada. Autor també d’obres per a l’espai públic i de sèries de dibuix, tinta i laca sobre paper, exposa a la Casa de la Paraula un projecte que transita el camí que mena del naixement a la mort, termes que són entesos per l’artista com a part d’un viatge cosmològic i atemporal.