Casal Solleric – Box 27, cicle de Tolo Cañellas
Laura Torres Bauzà presenta una proposta eminentment poètica, en definitiva un poema visual. Es tracta d’un site specific compost per fotografies, serigrafia i text que podria remetre’ns a les creacions del poeta Joan Salvat-Papasseit, majúscul capdavanter del futurisme en la literatura en llengua catalana; en versió contemporània.
D’una banda, la imatge de l’exosquelet d’un insecte capta la nostra atenció i ens trasllada directament a les restes físiques d’una evolució, òbviament, cap al futur, al·ludint, en certa manera, a la imatge que tenim de Gregorio Samsa a la novel·la La metamorfosi de Franz Kafka, on un matí es despertava convertit en escarabat; acompanyada d’una altra imatge de dimensions més reduïdes, que ens mostra una columna d’una antiga civilització (un altre exosquelet, en aquest cas arquitectònic). Una tercera fotografia de l’interior d’una cova, damunt una base de fusta amb un poema i el dibuix serigrafiat,...també damunt fusta, d’un planta empeltada completa la instal·lació.
A través d’aquesta coartada metafòrica “planteig una reflexió sobre la dualitat a l’hora de pensar en el futur” apunta l’artista. Aquest futur, sempre incert, en el qual en desprendre’ns d’aquesta cuirassa ens deixa més vulnerables però alhora més forts i amb menys càrregues per a afrontar-lo, per a passar d’un estat a un altre.
Deixant enrere la darrera frontera física i psíquica, posant de manifest la competència de cada individu per a cimentar i (re)formular el seu futur i el que pot arribar a influir el pes de la pròpia herència que ens conforma, de vegades de manera inconscient. En aquesta nova realitat, on suposadament som lliures, ens replantejam, des d’una perspectiva pretesament intel·lectual, el fet d’abocar-se a l’armadura mental que erigim, per a (re)significar-la. Una espècies de falsa transcendència, quant a la possibilitat d’un coneixement objectiu del real, en la qual ens obstinam a creure i no sempre és factible, que aquesta tingui lloc, autocoartant-nos sense amb prou feines adonar-nos-en i convertint-nos en esclaus de nosaltres mateixos. L’existència humana ja és prou complexa com per a autoenganar-nos i voler resoldre la nostra trama vital a través d’un Deus exmachina.
Laura Torres Bauzà (Palma, 1990) és llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona, on viu i treballa. Entre les seves exposicions cal destacar “Radiografies” a la Galeria Xavier Fiol (Palma, 2015), “Dolor de ser i no ser tu: desig” a la Fundació Felicià Fuster (Barcelona, 2016), “Techno Blood” a la Sala d’Art Jove (Barcelona, 2017), “De dins a fora” (Ajudes Injuve per a la creació Jove 2015) a la Sala Amadís (Madrid, 2017) i “Wireless F(r)iccions d’adolescència” a Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona, 2017). Compta amb diverses publicacions com Laboratori de Ca l’Isidret Edicions (2015), fruit de la residència en aquest espai a Vilafranca del Penedès (2014) i L’inhabitable (recopilació de poemes) de l’Editorial Galerada (2016). Va ser guardonada amb la beca Archie Gittes del Cercle de Belles arts (Palma, 2016) i la beca Bòlit Mentor, residència artística a instituts de secundària (Girona, 2016), així com el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits (Barcelona, 2016). També ha estat artista resident a Nau Estruch fàbrica de creació (Sabadell, 2017) i a Hangar Lisboa (2017).
Tolo Cañellas
Entrada actualizada el el 04 may de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
