Sembla que la mirada zenital és la més poderosa perquè des d'allà dalt es controlen els terres. Diem tenir els peus a terra com a signe d'estabilitat i seny. Ens aferrem per gravetat a la seva superfície i sota ella hi situem l'infranquejable, els infra-objectes: les mines, els morts, el clavegueram, les societats que ja foren i els imaginaris del subsol. La resistència a entrar en contacte amb aquest baix-món és la que ens porta a construir un aparell de distanciament i prejudici rastrejable en la lingüística i la història material dels sòls. Què passa si deixem d'associar el progrés al creixement o el fracàs al tocar fons? Per què no parlem de “sobrecontractes” i en canvi si de sobreproducció? Com és que la palabra "esmorteir" ve de mort si el que fa és parar el cop? Esmorteir l'esmorteït traspassa en vaivé la línia de terra per desordenar-la.