Retrospectiva sobre un dels artistes més destacats de la important escena pictòrica catalana de finals del S. XIX i principis del S. XX. Francesc Gimeno va ser un dels pintors independents més importants de la pintura catalana moderna. Allunyat sempre de la comercialitat de l’època, va preferir estudiar a Madrid amb Carlos de Haes en comptes d’anar a París com era habitual. Durant la major part de la seva vida va pintar el que li era proper, la seva família, sense descuidar el paisatge. El seu realisme expressiu, emocional i atrevit va ser sovint rebutjat per part de la crítica i va accentuar la seva marginació respecte al món comercial de l’art i de la societat. El reconeixement li va arribar tard. Al 1925 la Sala Parés li va dedicar l’exposició de Nadal. Va morir al 1927 als 69 anys. La seva obra està representada a diferents museus i institucions com el Museo del Prado, el MACBA, el Museu de Montserrat, el MNAC i la Fundació Francisco Godia.