La instal·lació de Martin Llavaneras funciona com un assaig formal i conceptual que, a través de múltiples capes, ens porta a reflexionar sobre com els homes negociem amb la natura com a font de primeres matèries, i com la natura registra sostraccions, rastres, addicions i restitucions. Una cadena de causes i efectes que en molts casos millora les nostres vides, però que també genera l’esgotament dels recursos i l’empobriment del nostre entorn. D’aquí sorgeix la necessitat de trobar eines de regeneració contingudes en la mateixa natura, com poden ser la polvorització d’extractes de plantes o la gran resistència que observem en els líquens com a organismes que proliferen en les condicions més adverses.