El tema de la pintura és sense títol , no fa referència a un paisatge real sinó als somnis del artista Danilo Longo. Cada paisatge és un món de color, que a primera vista es repeteix però en realitat són una manera diferent, una tècnica meticulosa i precisa, oli sobre tela, que fa semblar com els colors i només un ull percep la diversitat dels diferents matisos. Els colors són de vegades traços com les cometes o punts que a vegades es dibuixen com quan el guix de color a la pissarra i s estén en pols fa que els matisos subtils. L exposició Sense títol , mostra el color variant del paisatge, un maó vermell, com per indicar un senyal de fortalesa. Una vela a l horitzó, és només un punt blanc, el que suggereix que el vent empeny la vida i continua el seu viatge a la de...qualsevol esdeveniment. El pas del temps en les obres de Danilo Longo és lent, immòbil, com els seus records, com els dos vaixells descansant a la vora cansat per esborrar un llac per dur a terme el seu color, en tons de verd horitzó. La platja és lunar, els edificis de pedra reflecteixen la seva ombra a la plana de sorra, així que el cotxe continua sent una massa de pedra de construcció, sense senyals de vida. La llum ve de darrere d una muntanya, la més alta, però en el primer pla hi ha un cel fosc, que es reflecteix en l aigua com un mirall, la tempesta és a prop, però al mateix temps, està molt lluny Danilo temps Longo perquè cristal·litza quan la seva imaginació es converteix en pintura, així com en un context surrealista on la realitat no és la realitat però l únic somni.
El tema de la pintura és 'sense títol', no fa referència a un paisatge real sinó als somnis del artista Danilo Longo.
Cada paisatge és un món de color, que a primera vista es repeteix però en realitat són una manera diferent, una tècnica meticulosa i precisa, oli sobre tela, que fa semblar com els colors i només un ull percep la diversitat dels diferents matisos.
Els colors són de vegades traços com les cometes o punts que a vegades es dibuixen com quan el guix de color a la pissarra i s'estén en pols fa que els matisos subtils. L' exposició 'Sense títol', mostra el color variant del paisatge, un maó vermell, com per indicar un senyal de fortalesa. Una vela a l'horitzó, és només un punt blanc, el que suggereix que el vent empeny la vida i continua el seu viatge a la de qualsevol esdeveniment.
El pas del temps en les obres de Danilo Longo és lent, immòbil, com els seus records, com els dos vaixells descansant a la vora cansat per esborrar un llac per dur a terme el seu color, en tons de verd horitzó. La platja és lunar, els edificis de pedra reflecteixen la seva ombra a la plana de sorra, així que el cotxe continua sent una massa de pedra de construcció, sense senyals de vida.
La llum ve de darrere d'una muntanya, la més alta, però en el primer pla hi ha un cel fosc, que es reflecteix en l'aigua com un mirall, la tempesta és a prop, però al mateix temps, està molt lluny Danilo temps Longo perquè cristal·litza quan la seva imaginació es converteix en pintura, així com en un context surrealista on la realitat no és la realitat però l'únic somni.
Donatella Bertelli
Entrada actualizada el el 26 may de 2016
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
