Ifni, un petit i feréstec enclavament espanyol a la costa meridional del Marroc, no gaire lluny de la colònia del Sàhara, fou el destí inesperat de milers de soldats de lleva al llarg de tres dècades. Ocupat enmig de la Segona República, el 1934, el territori no disposava de recursos naturals importants ni tampoc d’un paper estratègic en el concert internacional que pogués justificar una ocupació perllongada fins la retrocessió al Marroc de 1969. Menystingut pel lobbycolonial català i espanyol i gairebé inaccessible, el presidio d’Ifni, veritable penal en acabar la Guerra Civil, esdevingué així l’escenari ideal per l’exhibició dels desvaris imperials de les elits militars de l’estat, i alhora el cul-de-sac on s’abocaren al llarg dels anys una munió de reclutes que allà van efectuar el seu servei militar.
Al Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, en la seva Seu del C/Montcada, 12, es presenta una exposició que...pretén explorar l’experiència ambivalent viscuda pels joves catalans que foren soldats de lleva destinats a Ifni. A l’atzar d’un sorteig que els envià a complir deures militars als turons pelats d’aquella malaguanyada colònia s’afegí, a partir de 1957, el trauma d’una guerra d’alliberament censurada pel règim franquista i, de 1958 en endavant, la tensió pròpia d’un armistici que es mantingué fins l’abandonament definitiu de la colònia. Prenent com a eix la memòria compartida pels antics veterans catalans, les seves històries de la mili a l’Àfrica, Ifni ens convida a endinsar-nos dins d’uns relats personals travessats per la rancúnia i la nostàlgia, testimonis configurats al voltant d’un plec de reivindicacions que romanen desateses potser perquè paren atenció sobre un passat incòmode que gairebé ningú no vol recordar.
Entrada actualizada el el 18 ene de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
