La exposició Santiago Rusiñol, Jardins d'Espanya, és un homenatge a la figura del pintor (Barcelona, 1861 - Madrid, 1931), la seva passió per la naturalesa i la pintura de jardins.
El 1903 Rusiñol va crear l'àlbum 'Jardins d'Espanya', un recull de 40 làmines dels seus quadres que va seleccionar ell mateix un a un, incloent-hi poemes d'autors com M. Machado, E. Marquina, J. Alcover, R. Pérez de Ayala, Juan R. Jiménez, M. Costa i Llobera, A. Mestres o J. Maragall, entre altres. Tots aquests artistes giraran al voltant d'aquesta temàtica que el va fascinar i que complementa amb el lirisme de paraules poètiques: jardins que són les relíquies d'un món de grandesa, espais d'imaginació i d'evasió.
Rusiñol considerava aquests quadres que formen part de l'àlbum com el 'nèctar del seu modernisme'. De fet es va consagrar amb la pintura d'aquesta temàtica, a la qual va dedicar gran part de la seva vida....Els jardins d'Espanya són els jardins de l'ànima de l'artista, les seves creacions més personals i més estètiques que resumeixen tota una vida dedicada a l'art i a la bellesa.
Bon coneixedor de la seva realitat, es va dedicar a reunir fragments d'aquesta època al voltant d'una temàtica, els jardins. El jardí no és més, per ell mateix i per la resta d'artistes, que la metàfora en clau natural de la incidència humana sobre el nostre entorn, un reflex d'intimitats i del sentir de l'esser humà. La transcendència d'aquests paisatges donen peu per mostrar a l'artista tot allò que vol expressar, que li mou davant el que està observant. Òbviament, de diferents maneres: amb el pinzell, amb la ploma, amb els sons.
L'exposició, que es durà a terme des del 23 de Març fins el 9 de Juliol, està comissariada per l'experta Mercedes Palau-Ribes i compta amb l'assessorament de Francesc Fontbona i Josep de C. Laplana. Es centra en mostrar l'altra vessant de la pintura d'en Rusiñol, la visió dels jardins que el pintor va recollint al llarg de la seva vida i que resulten les seves creacions més estimades.
Amb aquesta mostra recuperem l'obra que va ser punt de partida del reconeixement artístic de Santiago Rusiñol. Conforma la col·lecció d'aquests jardins una setantena de les seves millors obres, avui dispersa, amb la intenció de reunir-les, en el seu máxim nombre possible, per primera vegada al Museu del Modernisme. La inclusió en l'exposició de material literari tant de l'artista com dels poetes i músics de la seva generació tanca el cicle estètic de la mostra. Tant el modernisme com la cultura de principis del segle XX és tremendament fèrtil, un escenari on artistes de tota mena i procedència presten les seves eines artístiques en favor de l'art.
Art i literatura es donen la mà en una exposició que vol retre homenatge al sentir dels artistes modernistes. Un diàleg, doncs, entre contemporanis del modernisme i un apropament al cor de l'artista Rusiñol.
Entrada actualizada el el 07 feb de 2017
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
