Eva Fructuoso mai va deixar de ser escriptora i especialment narradora. Darrera de d’un estil que sedueix per la ironia, el joc i un gran sentit de l’humor, transcendia un realisme capaç de copsar la genialitat d’allò que sembla més prosaic i un sentimentalisme on es deixa sentir l'amor pels seus personatges. Aquesta capacitat de transcendir el text, de copsar la gran força de la paraula precissament pel joc semàntic intrínsec entre el que es diu i on s'arriba, la va portar a sortir del corsé del llenguatge escrit i experimentar sense complexes amb formats d’expressió que si bé aparentment transformaven radicalment les seves obres literàries, redundaven en el fons en els sentits més profunds de les seves paraules.