La lliçó de Diògenes

Exposición / Can Palauet - Mataró / Palau, 32-34 / Mataró, Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
26 ene de 2019 - 03 mar de 2019

Inauguración:
26 ene de 2019 / 12:00

Comisariada por:
Àlex Mitrani

Organizada por:
Can Palauet - Mataró, Mataró Art Contemporani

ENLACES OFICIALES
Web 

       

---

Descripción de la Exposición

Artistas: Ignasi Aballí, Mar Arza, Joan Bennàssar, David Bestué, Alfons Borrell, Luz Broto, Patrícia Dauder, Joan Furriols, Antoni Llena, Jordi Mitjà, Marc Monzó, Jordi Pablo, Guillermo Pfaff, Lucía C. Pino, Jaume Pitarch, Ivó Sans, Daniel Steegmann, Víctor Sunyol, Rubèn Verdú, Oriol Vilapuig ------------------------------------------------ Encara avui recordem l’episodi atribuït a Diògenes: en un dia lluminós, Alexandre el Magne, rei de Macedònia, visità el filòsof cínic, que vivia dins d’una tina en la pobresa més extrema. El rei es presentà, es plantà davant seu i li digué: “demana’m el que vulguis”. Diògenes només respongué: “aparta’t del meu sol”. Sempre provocador, rebutjant falsos honors i riqueses, Diògenes de Sinop (412 a. de C. – 323 a. de C.) preconitzava el despullament i manifestava de manera desacomplexada els excessos i vicis de la societat. És justament el contrari de la por i la compulsió possessiva característiques d’aquesta malaltia social contemporània que es coneix amb el nom poc adient de “síndrome de Diògenes”, en què les persones soles, malgrat viure en ciutats populoses, es protegeixen de l’angoixa acumulant a casa una quantitat descontrolada d’objectes, escombraries o luxes, coses, en definitiva, sense sentit. El testimoni d’aquest filòsof grec de l’Antiguitat esdevé del tot pertinent en un context contemporani de sobreproducció i de desequilibris socials, econòmics i ecològics. Intuïm que cal una reflexió crítica profunda sobre l’estat de les coses i les nostres rutines quotidianes. En aquest sentit, la filosofia radical dels cínics, plantejada des de l’acció i la singularitat, té un perllongament en l’art contemporani. Amb la seva capacitat per fer-nos pensar de nou la realitat des de la metàfora i la paradoxa, l’art és també un camí per retrobar uns valors morals i fer una reflexió desmitificada i alliberadora sobre la condició humana. Hi ha una constant transgeneracional en l’art català contemporani que es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació del valors estètics, al mateix temps que rebutja la retòrica i l’excés. Són artistes que practiquen, a la manera de Diògenes, una fragilitat que esdevé font de fortalesa i de significat.

---