Victor Vilamajó, nascut a Lleida l'any 1974 i establert a Barcelona, ha cursat estudis de fotografia al London College of Communication (Londres) i a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (Barcelona) i darrerament ha donat a conèixer els seus primers treballs en diversos certàmens i mostres de fotografia d'àmbit nacional. En aquest sentit, ha estat seleccionat en diversos premis de fotografia com els que promouen la Fundació Unicaja (XIV Premio Bienal Unicaja de Fotografia) o la Fundació Vila Casas (Premi de Fotografia Contemporània).

El seu projecte Taxonomia d'Objectes Indisciplinats es va poder veure a la Sala Gòtica de l'Insitut d'Estudis Ilerdencs de Lleida durant el 2012. I la sèrie La societat anónima ha estat exposada recentment a la Sala Balcó de l'Arts Santa Mònica de Barcelona.

La societat anònima representa una organització dins un ... entorn estable. Una estructura d'inèrcies fiables. Un conjunt d'homes hiperadaptats. La màxima expressió d'una simbiosi. Un indret de pertorbadora tranquil.litat. El fràgil paradís de certesa que s'observa immediatament abans d'un canvi. El preludi d'una fluctuació. La premonició d'una crisi. La urgència d'una transformació.

Durant el procés de construcció d'aquesta ficció que és La societat anònima, el fotògraf experimenta un canvi: de personatge passiu que es limita a aplegar evidències amb cada imatge, a narrador actiu del seu propi descobriment. Amb aquest relat se'ns vol dur fins a un punt d'inflexió on és possible deixar endarrera aquest espai d'ambigüitat temporal, de ritmes que es repeteixen fins a l'infinit, de coreografies simples, de persones que semblen fondre's en l'ambient, de subjectes desentesos de qualsevol acció, d'humans que podrien ser maniquins i de maniquins que evoquen autòmats.

Aquest projecte ha estat desenvolupat íntegrament a Londres, ciutat on Víctor Vilamajó va treballar i residir. L'atmosfera d'espontaneïtat gairebé biològica que es percebia en certs espais de la ciutat feia pensar en una cultura que en el seu intent de ser refugi d'un medi inhòspit, havia aconseguit reproduir-ne les seves mateixes característiques. Aquesta sensació va esdevenir el detonant d'aquesta història.