Naturaleses. Paisatges. Arbres que amb les branques formen una infinitat de gestos i geometries. Formes canviants que estructuren llums i ombres. Gradacions de color que vibren, guspiregen o es difonen. Petits branquillons amb una munió de fulles i direccions. Petits organismes. Línies i líquens. Pigments i roures.
Cada tècnica s'expressa segons la seva naturalesa.
La pintura a l'oli té cos i presència. S'imposa des d'un suport sòlid i tota mena de recursos: es pot diluir, difuminar, velar, gratar, esquitxar... permet tapar el que hi ha pintat o deixar que es vegin pinzellades anteriors. La pintura a l'oli mostra físicament la pintura. El seu timbre és antic, dens, adobat...
L'aquarel·la corre líquida sobre el paper creant una delicadesa de matisos quasi imperceptibles. L'aquarel ·la juga i balla. Té una veu fina, lleugera, subtil.
Els llapis per la seva naturalesa expliquen les coses i les delimiten. Serveixen també per guixar. Parlen mil veus de mil colors...i intensitats. El seu traç pot transmetre alhora delicadesa o ràbia.
L'aiguafort és una empremta, un segell que marca un territori. Cada petjada és irreparable i imprevisible. Cada fita una simfonia de grisos. El seu negre és intens, violent i a vegades dolorós.
Els impulsos, les intuïcions, els rampells, la sensibilitat... condueixen la pròpia naturalesa. A l'hora de pintar no hi pot haver límits ni es pot preveure un resultat. Cal entregar-se al treball deixant que la mà es mogui, recordi i pinti. Desplegar el color i trobar un paisatge, un contrast, un gest. Tacar el paper o la tela, refregar, evocar, pensar, veure, viure, imaginar, poetitzar, silenciar... Donar-se i que la música traspuï i assaoni.
A vegades pintar és una petita batalla i a estones acull les més íntimes afinitats.
Som naturaleses.
Josep Clopés
Imágenes de la Exposición
Josep Clopés
Entrada actualizada el el 15 nov de 2016
¿Te gustaría añadir o modificar algo de esta ficha?
