Catalunya participarà a la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte comissariat per Oriol Fontdevila, i que porta per nom Llim, amb obra de l'artista Lara Fluxà. La presència catalana a la Biennal de Venècia, que s’inaugurarà el 23 d'abril de 2022, està produïda per l’Institut Ramon Llull.
La proposta guanyadora
Llim és una recerca de base materialista que posa en primer pla l'aigua i el vidre, com a elements consubstancials en la història de Venècia, per crear un organisme que suggereix una plètora de conceptes.
Llim és un organisme que dóna compte del flux material en el seu contínuum, el seu vitalisme així com la seva fragilitat. Un vessament continuat és com el filòsof Henry Bergon va descriure el flux vital: una seqüència infinita de transicions en que la matèria canvia permanentment d’estat. Els canvis en l’existència es produeixen d’un mode incessant, fusionant-se...entre sí de tal manera que aquests resulten pràcticament imperceptibles. Pel què allò realment viscut és la continuïtat.
La proposta Llim proporciona una experiència situada de la viscositat en tant que expressió del flux vital. En tant que organisme viscós, Llim pren vida a través d’adherir-se als elements humans i no-humans que coexisteixen al seu entorn. La viscositat no procedeix ni per síntesis ni desdoblament, sinó per adhesió. Com a experiència situada, parteix de la noció situated knowledges tal i com la va plantejar Donna Haraway al tombant de segle (1995): Llim no resulta d’adaptar l’obra de Lara Fluxà a l’especificitat contextual de Venècia, sinó d’assimilar els sediments que conformen aquest fenomen segons la lògica de la viscositat. En referència amb el concepte de Haraway, es tractarà, per tant, de proporcionar una experiència que és real en la mesura que es vincula íntimament a la contingència dels fenòmens i les tecnologies que s’hi associen en una localització determinada.
Llim és una ampolla de Klein que s’expandeix en l’espai i el temps i que vincula en un mateix pla de realitat els sediments culturals i materials que composen la viscositat tal i com aquesta es manifesta a Venècia.
L’aigua, el llim, el canal: Un sistema de bombeig instal·lat a una riba del Canale di San Pietro extreu aigua per alimentar de manera continuada l’edifici que acull la participació catalana a la Biennal de Venècia amb matèria procedent del llit del canal. Al seu interior, l’aigua escampa restes de llot amb la seva circulació. Al cap d’uns minuts l’aigua torna al curs de la xarxa hidràulica de Venècia. Progressivament, al llarg del període de la Biennal, la instal·lació assimila el subsòl de Venècia, que es desplaça en la mesura que transita les canonades d’aquest organisme.
En paral·lel a l’aigua, coexisteixen a l’edifici d’altres sistemes tubulars, en un circuit tancat de recorregut ostensiblement menor, que transporten d’altres líquids, com llet o petroli. Els líquids circulen al llarg de l’edifici per un sistema de tubs vitri, amorfs i que adopten formes més o menys orgàniques.
El vidre permet articular el gran circuit tancat que dóna forma a l’organisme, amb tota la seva amplitud: el contínuum que vincula l’aire que circula pels conductes del cos dels bufadors de vidre amb l’aigua que circula pels tubs que es despleguen en forma de canal a Venècia.
Entrada actualizada el el 18 abr de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
