L’encaix perfecte
Encaix:
1 m. Acció d’encaixar dues coses; l’efecte.
2 m. Enllaç de dues peces que encaixen.
3 m. Cavitat en què encaixa una cosa.
(DIEC dixit)
Jo hi afegiria: Art de casar materials, textures, formes i colors per convertir-los en estètica emocional. Això és el que fa en Miquel Vilà amb els seus PAC (Persones-Animals-Coses).
Les escultures d’en Miquel plantegen un curiós encaix: per una banda, una compacta densitat de matèria; per l’altra, una delicada sensualitat formal.
El primer cop d’ull és dur, les peces transmeten un auster rigor formal.
Però mirant-les i remirant-les, es van suavitzant i, a poc a poc, hi descobrim la seva ànima tendra. Llavors, les ganes de tocar-les, de resseguir-les amb els dits, esdevé un impuls difícil de refrenar.
I és aquesta capacitat d’en Miquel de fer, no només compatibles, sinò inclús bons companys de viatge, conceptes que a priori considerariem inconciliables:
Es pot ser...senzillament complex? Mireu els rostres de les Persones.
Es pot ser auster i alhora sensual? Analitzeu els Animals.
Es pot ser cantellut i alhora arrodonit? Observeu les Coses.
És l’art d’en Miquel Vilà: l’encaix perfecte.
Entrada actualizada el el 12 dic de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
