La mostra presenta un recorregut per diferents representacions de l'espai i el temps, a través d'obres escultòriques interpretades des de la mirada artística, amb l'atzar i el joc entrant a formar part del diàleg entre els diferents elements que configuren l'obra.

Planimetries amb representacions de la terra i el cel reben al visitant des del mateix jardí del museu. Peces on les imatges de mapes de diferents èpoques donen especial sentit a les paraules d' Italo Calvino: 'La necessitat de resumir en una imatge la dimensió del temps juntament amb la de l'espai està en l'origen de la cartografia'.

L'artista dóna a les seves cartografies forma de grans baldufes que ens conviden a mirar des d'una perspectiva diferent, oberta i juganera, unes 'representacions representades'. Uns mapes que, segons les èpoques de la seva realització, poden il.lustrar un mateix ... espai de maneres ben diferents, són en aquesta exposició interpretats, o no, per l'artista en un joc que convida a l'espectador a apropar-se a la representació geogràfica amb una nova mirada.

Abans d'entrar en el museu unes 'Pedras fechadas' en acompanyen en el camí posant-nos en evidència les limitacions del temps i les múltiples interpretacions que aquestes comporten. Aquestes pedres ens remonten a les 'pedres letrades (Perdas litteradas)' de Sardenya, obres prehistòriques que ens mostren com la representació de les questions essencials de la nostra condició humana i el desig de transformar el nostre entorn ens acompanyen des de temps inmemorial.

En la seva representació aquestes pedres es relacionen amb obres prehistòriques que es col.locaven com suports on s'inscribien figures simbòliques, com a elements per escriure el territori o també com a senyals per descriure'l. També ens porten a les paraules de Fulvio Gessi en 'Il linguaggio delle pietre' on es remonta a les antigues tradicions que entenien els menhirs com a pedres que ballen i que en algunes cultures es coneixien com a homes falsos (homes de veritat castigats pels déus). Significats i significants que coincideixen amb aquestes pedres escrites de Jordi Tolosa que ens mostren els simbols de la nostra temporalitat.

Un cop dins l'espai museístic trobem noves representacions d'aquestes planimetries que interpreten i jugen amb el concepte del nostre espai proper, però també de l'univers que ens envolta des d'una mirada propera al joc i a l'atzar.

D'entre les obres exposades en destaca especialment 'Horizon' una peça que es desdobla en ella mateixa i representa de diferents maneres un mateix element: l'horitzó. Un horitzó que ens parla de fites inabastables tot recordant les paraules d' Eduardo Galeano, que l'equipara a la utopia ja que per molt que caminem mai no l'atraparem, i malgrat això no podem deixar de caminar.

El misteri de l'horitzó és per a Jordi Tolosa:

L'horitzó del paisatge, el recorregut, el que està lluny i fora, el futur.

L'horitzó com a fuga

L'horitzó com a símbol col.lectiu

La línia com a separació. La línia com a separació/confusió de dos mons.

És la línia on s'uneixen el temps i l'espai, dos dels eixos de les peces d'una exposició que crea línies entrecreuades entre les representacions de l'espai (les planimetries) i les del temps (l'obra Sunday/Monday on el visualitzem a través del ràpid transcorrer dels segons, mnuts, hores, dies...) en un teixit que culmina amb aquest horitzó que es transforma en portátil i ens permet portar-nos la utopia amb nosaltres.