El fotograf Liberto Fillor a finals del 2009 tornava al seu país natal, Panamà, per 5 mesos. Mentre va estar allí va buscar vistes similars a aquestes que ens presenta, però no en va trobar cap a causa de la forma en què està construïda Panamà. La forma en la qual estava visualitzant i capturant els espais va començar a formar l'estètica i l'estil de la seva fotografia.

Amb el seu treball Public Plaza, ens mostra una serie de fotografies on l'espectador es converteix en testimoni de com la vida va i torna casi sense temps a adonar-nos-en.

'Al finals del 2009 tornava al meu país natal, Panamà, per 5 mesos. Mentre vaig estar allà, vaig buscar vistes similars a aquestes, però no en vaig trobar cap a causa de la forma en què està construïda Panamà. La ... forma en la qual estava visualitzant i capturant els espais va començar a formar l'estètica i l'estil de la meva fotografia.

Barcelona té una cultura, clima i disseny urbà que es presta per a activitats socials a l'aire lliure. La gent pren cafès a les places, munten taules i cadires al carrer fora de les seves cases per jugar a les cartes i al dòmino. Algunes places són concorregudes, públiques i grandioses; unes altres són privades i íntimes. Hi ha petits patis residencials, patis d'esbarjo per a nens i llocs freqüentats per hippies. Totes es relacionen amb les cases i persones que les envolten, i al seu entorn, reflecteixen els molts diversos aspectes de la ciutat.

En les paraules de Manuel de Sola-Morales (Arquitecte Español i urbanista): 'Una plaça, una avinguda, o un jardí no van ser el resultat d'una acumulació de gratuïtes formes geomètriques abstractes; més aviat van estar relacionades amb la topografia, l'escala del lloc, els elements arquitectònics circumdants, la magnitud física de les vies públiques i l'arranjament material entre fullatge i mobiliari urbà'.

La vida és efímera, està en constant canvi i desenvolupament. Això està perfectament exemplificat a la plaça retratada en la meva primera fotografia titulada 'Jardins del Dr. Fleming', que actualment està sota renovació arquitectònica. L'espai que veiem a la foto ja no existeix i la vida continua. Fotografiant aquests llocs, sóc testimoni de com la vida ve i va. Multituds s'agrupen i desapareixen en minuts, el buit pot aparèixer en segons. La vida opera de la mateixa manera, persones entren i surten, les coses mai són estàtiques. Memòries i fotos comparteixen la remarcable habilitat de preservar persones i llocs per sempre'.