Luis Barbosa neix a Cordobilla de Lácara (Badajoz), a Extremadura el 1952, encara que es va traslladar a viure a Catalunya. Actualment, combina la seva vessant d'escultor amb la de professor. Aquesta és sens dubte la raó que el va portar a obrir la seva escola-taller a Montcada i Reixach (Barcelona) on ensenya a modelar i tallar la fusta al mateix temps que motiva la creativitat dels seus discípuls. La seva formació artesana, iniciada al taller del seu pare a Cordobilla de Lácara, es converteix en companyia inseparable de la seva creativitat artística, independentment del suport i del tema. Les escultures de Lluís Barbosa respiren amb aire vital. Les seves obres es caracteritzen per la seva sensualitat, la seva sinuositat i les seves corbes. Són escultures sense arestes que agredeixin la visió de l'espectador i que té a l'ondulació com a protagonista. La seva obra s'inspira en ... la vida. Trasllada tot allò que atreu la seva atenció artística a la fusta, convidant-nos a la reflexió sobre l'expressió de la substància.

-------------------------------------------

'El temps protagonitza sempre l'origen i desenvolupament de la vida signant la seva tasca amb petges tan significatives com són els cercles de les tiges de les plantes, símbols i metàfores de l'existència. El treball escultòric de Lluís Barbosa s'emmarca en la filosofia de l'evolució del ser per acabar descobrint la seva poètica. Defineix la lluita de l'existència en el temps i amb el temps a redós d'objectius de permanència. La força poètica de les seves talles neix en unes mans artesanes, curoses i exigents i en una creativitat innata, saonada per l'estudi, la vocació i la convivència.

Les escultures de Lluís Barbosa respiren sempre un alè vital. Defensen i denuncien la vida. Perfeccionista en el seu treball, la seva obra no és efímera i sempre hi és present el seu objectiu central: la vida.

En la present exposició, el gos llebrer és el protagonista. Escultures de gossos i una sèrie de xilografies, defineixen la línia poètica de la filosofia d'un escultor vitalista.

El gos llebrer, barreja de fusta i tècniques de cultures diferents, desvetlla l'estampa de la vida i de la mort, talment com un joc, en el qual el dau és la manipulació de l'animal.

Una mostra símbol en la qual la denúncia és metàfora i l'art, centre transcendent. Matèria, cromatisme, formes i volums dialoguen amb serres, gúbies, línies i pinzells, en un procés transformador que palesa en el seu treball la trajectòria de l'existència en la metàfora d'una cursa de gossos llebrers.'

Joan Sala Vila