TEMPS
Josefa Hernández
Del 16 al 30 de Septiembre,
Visitas de 11h a 14h y de 17h a 20h
RONDA BARCELONA, C/Consell de Cent 382, Bcn
Fa molts anys que conec a Josefa Hernández i la seva obra.
Sempre se’m fa difícil parlar d’una artista havent-hi pel mig una profunda admiració i amistat, que, sens dubte pot influir a la meva interpretació a l’hora de voler d’explicar la seva pintura. En aquest cas però, una cosa i l’altre poden anar perfectament unides.
La seva obra ha anat canviant des de que la vaig conèixer. Potser trenta anys?
Tanmateix aquest o aquests canvis, son el fruit del treball constant intel·lectual i pràctic i la pròpia evolució i maduresa que ha anat assolint, donant el resultat present.
Així doncs, avui em centraré en el conjunt d’obra més recent, en la que ella se sent més plena en aquest moment i, la impressió i sensacions que em transmet.
Situat doncs, ja davant...la seva obra més rigorosament actual sento que em demana observa-la en silenci. Silenci per poder paladejar el – els missatges introspectius que ens presenta. Amb aquest treball constant, intueixo una intensitat vital d’expressar-se tal com els poetes admirats, aprofundint al fons de la seva intimitat buidant-se.
Josefa Hernández, aconsegueix amb textures, matisacions de color i l’aplicació de materials diversos, esgrafiats, introducció de velats textos plens del misteri que porta incorporat com a esser humà creatiu. Deixant-nos un a vegades inquietant discurs. Com un crit ens sacseja.
Convida a la introversió on des de l’òptica femenina-feminista, deixa palesa la reivindicació, el pensament, sentiment d’enyorances, lluita, sense oblidar el sexe que per a mi s’insinua en algunes obres. El naixement brusc del fons del ésser.
La disconformitat amb l’entorn, algun entorn, segurament. Amb força contundència poètica se’m fa evident, un món de sensibilitat intima i creativa immens.
En cada obra entrelluco un poema de fons d’ànima.
Gràcies Josefa Hernández per la teva confiança.
Ferran Soriano
