En els darrers anys, Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976) no ha parat de caminar per paisatges naturals d’índole diversa. Malgrat la pluralitat de llocs que li interessen —des de muntanyes i valls boscoses fins a zones de costa—, existeixen connexions precises entre tots ells: les tensions generades per la pressió humana sobre el lloc, convençuda de treure un rèdit econòmic que acabarà desfigurant i esborrant l’entitat natural del territori. En aquests moments en què la naturalesa defalleix a favor del turisme o l’urbanisme és on ell situa l’objectiu de la seva càmera. I em refereixo inicialment a la fotografia perquè és la base del seu treball, tot i que el mateix caminar expandeixi els seus recursos fins a l’objecte, sempre des d’una voluntat processual i performativa.
Mentre camina, mentre avança, l’artista recopila múltiples informacions mitjançant un sistema intuïtiu i visceral d’apropiació del lloc. Com a exercici de reconeixement, l’artista recull pedres...i fragments del paisatge. A mig camí entre allò literal i allò simbòlic, la presentació d’aquests materials ens permet comprendre les problemàtiques d’un territori que pateix dificultats. Potencialment, les pedres disposades a les seves instal·lacions són els mateixos paisatges incomplets que recorre; incomplets per haver quedat atrapats entre el que eren i el que són; incomplets per haver perdut la seva condició primigènia, però també per ser capaços de reflectir les seves complexitats polítiques i estètiques des de l’actualitat.
David Armengol.
Entrada actualizada el el 03 oct de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
