Amb «Tres flors blaves», l’artista Adrià Mulet escenifica un triple dol: la ruptura d’una història d’amor; el descobriment d'una germana que no va arribar a viure i el punt final de la seva primera joventut.
Aquesta instal·lació multimodal tanca un viatge de cinc anys que es condensa i cristal·litza en forma de flor. La flor blava. Tres flors blaves.
La instal·lació es nodreix del dolor, de les ferides, de la pell feta cendra, dels dies sense rumb, d'innombrables caigudes, d'insondables abismes. La Poesia esdevé l’únic bot salvavides.
La flor blava, «blaue blume», el símbol que un dia plantés l’escriptor i filòsof Novalis, ressorgeix aquí per donar nom i cos a la instal·lació. Aquestes tres flors blaves són les que li han permès cicatritzar les ferides. Amb elles tanca el cercle i finalitza el seu viatge iniciàtic.
Adrià Mulet
(Barcelona, 1994)
Artista interdisciplinari, vint-i-nou anys. Centra la seva pràctica al voltant de la pèrdua, el...dol i la integració i ho fa a través de la instal·lació, el cinema i la música. Actualment, és resident del TPK Art i Pensament Contemporani i membre del col·lectiu NEEE, de cinema experimental.
Diplomat en Direcció i Guió Cinematogràfic per l'escola Bande à Part (2017), descobreix el cinema experimental de la mà de Radicals Lliures (Xcèntric, CCCB). Els diaris fílmics de Jonas Mekas i les hipnòtiques peces de Bill Morrison i d'Alexandre Larose marquen un abans i un després en la seva trajectòria.
Al llarg dels anys amplia la seva formació en tallers d'artistes i cineastes com Pedro Costa (2018) o Víctor Erice (2019).
Paral·lelament, cursa la Formació en Teràpia Gestalt per continuar aprofundint en quin punt interseccionen art i teràpia.
Amb Tres flors blaves tanca una etapa artística. Quatre són les obres que queden emmarcades: Novela del curioso impertinente (llibre d'artista, 2017-2024), Juliette: L'Espera (instal·lació, 2019), Els rostres invisibles (migmetratge, 2021) i Die Erfüllung (àlbum de música, 2022).
Els temes de l’artista
L'espai expositiu juga un paper fonamental en el nostre treball artístic. Una de les seves principals funcions és la comunicativa i la de proporcionar una òptima connexió entre les peces que s'exhibeixen i el visitant. La característica híbrida del treball que porta endavant el nostre projecte que d'una banda funciona com a espai de creació i per l'altre com a espai d'exhibició, ens permet programar exposicions que s’adequin a les necessitats, dinàmiques i rutines que porten les persones que assisteixen al nostre centre.
Aquesta exposició forma part del programa d’acompanyament de disseny i muntatge d’exposicions del TPK. Un espai dirigit a artistes residents interessades a muntar una exposició. L’acompanyament consta de trobades personalitzades i visites professionals en les quals s'aprofundeix sobre el comissariat i muntatge de l'exposició de l'artista.
Entrada actualizada el el 20 may de 2024
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
