Fernando Esteban, Manotes (Palma, 1953).
Gràcies a la seva amistat i admiració que de ben jove mostrar cap a Joan Miró (cal recordar que Manotes era veïnat de Joan Miró i de petit es passava hores jugant als jardins de Son Abrines), aquest principi d’amistat feu que Manotes es comencés a interessar pel dibuix.
Amb tan sols divuit anys reconvertí una casa familiar a la Bonanova en el seu taller amb la casualitat que en el primer pis vivia l’artista nord-americà Ellis Jacobson (San Diego, Califòrnia, 1925 – Palma, 2013) amb qui de tot d’una establí una estreta relació i qui l’aconsellà amb coneixements front l’equilibri compositiu i el cromatisme.
El 1975 arribarà la seva primera exposició en solitari a la Galeria 4 Gats de Palma, a la qual assistí Joan Miró, i poc després, Manotes emprendria un viatge de no retorn al Japó, país que marcarà l’essència compositiva de la seva pinzellada,...gràcies a la seva fascinació per les obres de mestres japonesos com Hakuin, Hirochique o Utamaro.
La dècada dels vuitanta anirà marcada per la gestualitat informalista i en la dels noranta iniciarà un viatge de retorn a Barcelona on coneixerà l’artista expressionista abstracte Kenneth Noland, qui l’estimularia per aconseguir la beca que li va ser concedida per la Krasner Pollock Foundation l’any 1991.
Després dels anys noranta, Manotes inicia un viatge personal sense objectius fitxats. Ell mateix ho defineix com un «joc sense pretensió fixada, sense objectiu exprés».
La darrera exposició en solitari de Manotes a Mallorca fou l’any 2000 a la Galeria Altair (Palma), després de quasi dues dècades Manotes es retrobarà amb el seu públic més fidel a Can Prunera Museu Modernista.
Entrada actualizada el el 26 abr de 2019
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
