Una ley puede establecer el Olvido és una frase que va pronunciar Arzallus al Congrés dels Diputats el dia que es va aprovar la Llei d’Amnistia del 1977, comunament coneguda com “La Ley del Olvido”. Aquesta llei blinda la possibilitat de jutjar qualsevol de les persones que van participar dins del règim franquista, impossibilitant fer justícia i reparació. Sense reconeixement hi ha silenci, i el silenci deriva en l’oblit.
L’oblit s’ha establert a les nostres societats de manera permanent, condemnant-nos a les noves generacions a viure d’esquena a la dictadura i alienant-nos de la nostra terra i de la nostra història. Aquesta peça ens fa recórrer l’espai com manera de connectar-nos amb el nostre passat, fent-nos entropessar amb unes paraules dites al passat que han configurat el nostre present i futur.
És d’aquí d’on neix la idea la paraula com a advertència, el “puede” fent la frase en condicional, com a obstacle,...com a recordatori, la paraula present, com a manera de trencar amb el silenci. Però també situant la paraula sota terra, enterrada, com tantes persones arreu del país. Al subsòl ha anat quedant el pòsit del passat i, tal com diu Benjamin, qui vulgui conèixer el seu passat haurà d’actuar com si excavés.
Reivindicar el que la terra amaga.
Excavar, recórrer, entropessar, ens permet canviar l’imaginari de la mort pel de la vida, el de l’oblit pel de la justícia.
www.abrilcarretero.com
@abril_carretero
Entrada actualizada el el 10 oct de 2023
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
