Charlotte Salomon (1917-1943), artista jueva, tenia només vint-i-sis anys quan va ser deportada i exterminada a Auschwitz. La seva vida, curta però intensa, va estar marcada per l’amor, la mort i una història familiar de patiment que la va conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament. A través dels 782 guaixos que formen l’excepcional obra Vida? o teatre?, una amplia selecció dels quals es presenta en aquesta exposició, Charlotte Salomon va mirar de descriure la seva vida per trobar-se a si mateixa, per superar el passat i per mirar de viure un present efímer a les vigílies de l’Holocaust.
L’exposició "Vida? o Teatre? Charlotte Salomon. Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943" tindrà lloc al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes a partir del 17 d’octubre del 2018 i romandrà oberta fins al 17 de febrer del 2019, comissariada per Ricard Bru, doctor en Història de l’Art...i professor del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Jewish Historical Museum d’Amsterdam.
El guió conceptual de l’exposició s’inscriu en la programació del Monestir de Pedralbes, un dels eixos principals del qual el configuren les línies de recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, i especialment de dones silenciades. Des d’aquest punt de vista, “Vida? o Teatre? Charlotte Salomon. Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943” presenta l’obra única d’una artista negada i oblidada fins fa poques dècades que, tanmateix, és el reflex viu, intens i sentit de tota una època.
Vida? o teatre? és una autèntica obra d’art total a on hi conflueixen la pintura, el teatre, la literatura i la música. És una autobiografia dramatitzada i estructurada com si fos una obra teatral o una comèdia musical dividida en tres actes (pròleg, cos i epíleg), on els noms dels protagonistes estan lleugerament alterats respecte a la realitat i amb elements ficticis que transformen l’experiència vital de l’artista en una història dramàtica, catàrtica i curadora. Vida? o teatre? la formen 782 guaixos, del quals 237 seran presentats al Monestir de Pedralbes. L’obra, plena de referències a òperes, melodies i cançons populars, mostra la passió per la música i la seva concepció formal sembla inspirada pel llenguatge cinematogràfic. Alhora, a moltes de les escenes, Charlotte Salomon hi va superposar transparències amb comentaris, diàlegs i descripcions que ens ajuden a comprendre de manera narrativa tota la història. Així, va aconseguir una obra d’art única, ambiciosa i commovedora, que combinava imatge amb música i paraula a fi d’esdevenir una aportació artística única a la memòria cultural de l’Europa del segle XX.
Entrada actualizada el el 19 oct de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
