Mercedes Laguens (Tarazona, Saragossa, 1953) presenta a la Sala Imperial de Can Gelabert Soy capaz. Letanía para una mujer, una proposta, a manera de gest simbòlic, que pretén aprofundir en la capacitat de convenciment que té la paraula. 'L'acció - explica Laguens- consisteix en escriure, sobre plaques de pasta brisa amb tinta comestible, una llista de frases que descriguin situacions reals de frustració, incapacitat, limitació, negació..., i com a lletania repetida escriure després de cada frase: Soy capaz. Plegades les pastes a manera de paquets amb el text escrit en el seu interior, s'enfornen per a poder ser menjades i digerides'.

Lletania per a una dona. La paraula dita, la paraula escrita, la paraula menjada la paraula creguda. Les frases escrites amb carbonet a les parets de la sala, peces de pasta brisa i tinta comestible enfornades, fotografies del procés... Per a ... la realització de Soy capaz Laguens ha comptat amb la col·laboració de les dones de diverses edats que formen part del Grup de lectura en veu alta de la Biblioteca Municipal de Binissalem, les quals han participat activament en el projecte de Laguens, aportat les seves frases i escrivint-les damunt la pasta que també han pastat amb les seves mans.

Maria Isabel Uribe (Neiva-Huila, Colòmbia) intervé les Sales Florentines amb Abraçant l'espai, un laberíntic muntatge de diferents peces realitzades amb mànigues de camises unides entre sí i rematades en els extrems amb guants per a què ens suggereixin braços que es desplacen com una maranya d'abraçada sense fi per tot l'espai: per les parets, trespol i el sòtil.

'L'escultura tèxtil -explica Uribe- és un dels llenguatges amb el que em sent còmoda treballant. Vivim en un època de trasllats. Anam d'un lloc a un altre amb tanta rapidesa, que perdem l'essencial, els moments i instants dels llocs que anam deixant i de les persones amb les que compartim moltes emocions. Molts de nosaltres no som ni d'aquí ni d'allà, una gran quantitat de circumstàncies han condicionat la nostra recerca de vivència en països i llocs que no eren el nostre i que mai no ho seran'.

Ximena Yutronic (Xile, 1965) exposa a la Sala del Directori de Can Gelabert In death and life, (en mort i vida), una representació d'una cerimònia de compromís amb el negatiu el positiu de l'existència. L'exposició és una metàfora de la part agressiva i passiva que se'ns presenta dia a dia.

'La vida -planteja Yutronic- és una eterna cerimònia de compromís con elles. La sexualitat és el principi creador de totes les coses i a 'In death and life', el femení i el masculí s'uneixen per crear. Passar por la frontera del dolor forma part d'un quotidià esquema d'emocions'. Flors, espines, gotes de sang... formen un recorregut de situacions i sensacions, convidant a l'espectador a un íntim diàleg.