Com cada any l'Escola Illa presenta a l'Acadèmia l'exposició de final de curs de l'Alumnat de 2n d'Il'lustració de l'Escola Illa que enguany es sumen a la celebració del bicentenari del primer volum de contes infantils dels Germans Grimm, tornant a portar en primera plana el vertader sentit dels contes infantils.

'I és que, com diria Umberto Eco, cap text cultural és innocent. I en aquest sentit, els contes dels germans Grimm no es queden gens curts, més aviat, tot el contrari. Ni els d'ells, ni els de la resta d'autors com, per exemple, H. C. Andersen o el mateix W. Disney. Tots han estat acusats, moltes vegades, d'explicar històries sàdiques i violentes censurables de cara al públic infantil.

Hem de tenir en compte que la majoria dels contes infantils tenen origen en històries i llegendes esgarrifoses. Per exemple, en el cas dels Grimm, en històries ... de la tradició oral alemanya destinades a adults per la seva violència i contingut sexual que ells mateixos 'els Grimm' van haver d'anar suavitzant, per adaptar-les i que fossin acceptades pel públic burgés de l'època, arribant a 'descafeïnar' el seu contingut més enllà del sempre molt recorregut happy-end moralitzant, fins a ser aptes, en format de contes, per al públic infantil. Per exemple, les rivalitats mare-filla del conte de Blancaneu es suavitzaren convertint l'homicida relació materno-filial en una relació entre madrastra i fillastra, fórmula semblant a la mateixa relació materno-filial al conte de Hansel i Gretel.

Com bé ha investigat l'especialista Estrella Cardona Gamio, tot i aquest 'descafeïnament', estem parlant d'històries sinistres, suavitzades com a contes educatius, però plenes d'horror. Tot i que cal recordar, paradoxalment, que els infants s'ho passen d'allò més bé 'morts de por' escoltant històries de terror. I aquesta atracció per allò sinistre continua de grans i com més horror, més serveixen, aquestes històries, per condicionar la conducta futura 'funció moralitzadora', en el sentit que cal advertir els nens dels perills que poden sortir al seu encontre fins i tot des de les persones més properes i de moltes persones que aparenten ser una cosa i que després són tot el contrari.

En definitiva, històries que, 'en brut', a priori, són d'allò menys apropiat per a la canalla, encara que, 'en net', a posteriori, pugui semblar el contrari. N'hi ha prou amb un exemple:

-             Maltractament psicològic i físic 'mutilacions' a La Ventafocs

-             Psicòpates i assassins en sèrie a Barba Blava

-             Seducció 'pedofília' i horror gore a La Caputxeta Vermella

-             Abandonament infantil i canibalisme a Hansel i Gretel

-             Infanticidi i violència gore a Rapunzel

-             Infanticidi a Polzet i a L'os cantarí

-             Necrofília a La Bella Dorment

-             Incest a Pell d'ase

-             ...

En el cas dels Grimm, cal dir també que això forma part d'una estratègia, estil literari, en què les històries tenien com a objectiu ressaltar, de cara a l'efecte moralitzant per al lector, la seva astúcia, enginy, sagacitat i perseverança per sortir-se'n davant dels perills de la vida. Són contes en què majoritàriament no hi ha fades ni varetes màgiques, sinó follets, gegants, prínceps, madrastres, dones, sàvies, nans, bruixes i encanteris.

Evidentment, tot això el temps ho anat relativitzant, però si busquem en l'origen d'aquests entranyables contes de la nostra infantesa el que trobaríem és sexe i violència de la més baixa mena. Paradoxa o no, el cert és que tots aquests contes de la nostra infantesa tenen origen no en històries per a nens, sinó per a adults i que podrien posar els pèls de punta fins i tot els més afeccionats al gore més cruent. I és tenint també aquesta perspectiva que l'alumnat d'Il'lustració ha decidit il'luminar aquests contes.

Escola Illa