-------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------

Aquest 2013, a banda de mostrar l'obra dels seus artistes representats, l'Espai Cultural Francolí vol donar l'oportunitat a tot tipus de nous artistes d'exposar la seva obra. Conscients de la dificultat que sempre han tingut els artistes d'obrir-se pas i presentar la seva obra, fins i tot de disposar d'un primer espai que doni al creador la motivació adequada per dedicar-se professionalment al món de la creació, l'Espai Cultural Francolí ofereix un lloc físic per promoure l'art multidisciplinar, un lloc obert a la programació de tot tipus d'activitats paral·leles, com cursos i conferències.

Així doncs, per començar l'any 2013 l'Espai Cultural Francolí, presentarà a les seves ... tres sales l'obra de 8 artistes de diferents estils i tècniques que exposen per primer cop a la galeria. Us fem un breu resum de cadascun d'ells esperant que siguin del vostre interès.

Col·lectiva 8 d'Art

L'obra de Vadó Martell és d'un gènere eclèctic tant en les tècniques com en els temes escollits. De ben petit, seguint els passos del seu pare, comença a pintar paisatgística a l'oli i als 20 anys realitza a l'Escola Masferrer de Vic un curs d'art impartit per Carles Vergés, que l'inicià tant en dibuix com en textures i volums. A partir d'aquí indaga en la barreja de tècniques i experimentacions, treballant en gran part amb materials reciclats, fins aconseguir en els últims 10 anys anar homogeneïtzant la seva obra, aconseguint un criteri més harmònic.

Pau Morales és un artista gironí dedicat sobretot a la pintura. També treballa l'escultura, la il·lustració, el graffiti. El tema musical és molt recurrent a la seva obra. Té un estil colorista amb molta influència de les primeres vanguàrdies.

Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives a nivell nacional i internacional: Barcelona, Girona, Lleó, Irlanda, Montreal...

Jaume Muntadas ve d'una família de manyans de quatre generacions. Tenien el seu taller a Terrassa i des de ben jove ell va començar a treballar el ferro, seguint les passes del seu pare. Amb el temps va anar canviant l'estil i va orientar el negoci cap a la part artística, ja que li agrada treballar i modelar el ferro amb les seves pròpies mans per fer que aquest material tan fred i dur es converteixi en una peça càlida i exclusiva.

Nil Nebot ha iniciat una aventura trepidant. Pinzellades amples impulsades per sensacions momentànies caracteritzen la seva obra. Una obra plena d'espontaneïtat, de decisions que canvien al mateix temps que el pinzell taca la tela, de l'atzar que provoca una barreja fangosa al regalimar pel quadre. Tota aquesta sèrie d'elements juntament amb el desig de voler transportar-se a un món diguem primitiu, fan que això només sigui el principi d'un prometedor viatge.

Àngel Quiles, gran amic de la galeria des dels seus inicis, estudià Belles Arts a l'Escola Massana i al Centre Artístic Sant Lluc. Després de un llarg parèntesi dedicat al disseny gràfic torna de nou a pintar. La seva pintura està centrada especialment en la impressió de moments vistos o viscuts en qualsevol lloc o disposició, això és precisament el que pretén transmetre en els seus papers i teles.

El moviment serveix per expressar l'energia. Tot està en constant moviment, el macrocosmos i el microcosmos. Nosaltres som una partícula més d'aquest imparable moviment. A partir d'aquest concepte María Páramo tracta de crear un efecte plàstic que transmeti l'energia del pensament, i així ho aconsegueix amb els seus impressionants olis sobre tela.

La Pintura de Rovira Giménez té, sobretot, força. Plena de Color, els tons potents que utilitza, li donen llum, provoquen impacte Visual. Els diferents materials i capes que utilitza li donen una textura que suggereix profunditat i relleu. Suggereix. En resum, energia i moviment.

El llenguatge escrit defineix la nostra memòria, que al seu torn determina la nostra experiència com a éssers humans. Potser el vidre contribueixi a la preservació d'aquesta memòria que ens va a sobreviure. Potser per això mateix Quim i Txell usin la paradoxa de la pedra de vidre, contenidor de records per excel·lència.