Descripción de la Exposición El color, és més que un fenomen fisicoquímic. El color és més que les ones electromagnètiques que l'objecte descarta i reflexa a l'absorbir-les totes. El color és més que aquelles senyals nervioses que li envien els fotoreceptors de l'ull al cervell i que aquest interpreta. El color és més que les innumerables combinacions de llum relacionades amb diferents longituds d'ones. El color és més que allò que ens permet diferenciar els objectes amb major precisió... El color és percepció, és sensació, és símbol, és significat, és allò que les diferents cultures han recorregut des de fa més de 50.000 anys per transmetre als altres, per motius religiosos, festius, simbòlics, científics, decoratius o fins i tot, terapèutics. L'ésser humà no tan sols observa el color a la natura, sinó que comença a cercar-lo, barrejant pigments que troba a la terra, plantes, minerals, o mol·luscs; aglutinant-los amb ceres, resines, rovell d'ou, etc. I un cop aconseguit, l'utilitza en dibuixos, màscares, cerimònies, tints, arquitectura, ritus funeraris, maquillatge, pintures corporals o tatuatges. Poques vegades es tracta d'un procés amb un significat decoratiu, estètic o fruit de la casualitat. L'ús d'un determinat color, fa sempre referència a experiències universals que estan presents en el nostre llenguatge i en el nostre pensament. En l'art, la percepció del color és, si més no, més subtil. Així com una mateixa situació produiria sentiments diferents en cada un de nosaltres, un color despertarà en diferents persones o cultures sentiments variats. El mateix color pot així tenir connotacions positives o negatives, definir la felicitat o la desgràcia, el cicle vital femení o masculí, la vida o la mort, el poder o l'impiu, l'amor o la guerra, la fecunditat o la violència. Per tot això, no ens hauria d'estranyar que, ni tan sols el nom del color aconsegueixi definir-lo i que hi hagi la necessitat d'afegir-li un matís per distingir-lo. 'Blanc titani', 'blanc ivori', 'blau cobalt', 'blau ultramar', 'blau cel', 'blanc brillant', 'verd poma', 'verd maragda', 'blanc de les dents', 'blanc color perla' i, encara, ens quedaran aquests i, segons la seva brillantor o la seva qualitat mate, segons la seva energia, acabarem afegint adjectius. 'Blanc inert', 'blanc dinàmic'. Tantes subtileses i els físics ni tan sols reconeixen el blanc i el negre com un color! Si més no, està present a la iconografia de ritus i cultes posseint valors positius o negatius. I en les obres de grans artistes. Per a Kandinsky, el blanc és un gran silenci, que no està mort, sinó ple de possibilitats, és el principi anterior al naixement, el principi de la creació... I que seria de l'obra de Rembrandt, Goya, Soulages o Chillida, Picasso,etc., sense el negre! Per a Van Gogh, el negre i el blanc tenen la seva raó i significat. Per a Renoir, el negre és 'el rei dels colors'. En aquesta exposició us trobareu front a front amb la relació que els colors mantenen amb els vostres sentiments i emocions. Cada paret estarà dedicada a un color i als seus matisos, i també, hi haurà una llista amb els significats o simbolismes que diferents pobles les han atorgat al llarg de la història. Aquests significats i colors 'suggeriran' per tal que vosaltres 'evoqueu' els vostres significats, i entre vosaltres, els meus quadres i jo, establirem un intercanvi, que ens portarà a sentir, a emocionar-nos, cadascú a la seva manera. La percepció que cada un tindrà de l'obscur o del clar, dels colors freds o càlids, la seva capacitat de generar fascinació, temor o rebuig, hauria de fomentar la naixença d'emocions pròpies, comuns, inèdites, molt antigues. Com la vida mateixa. Dolores Mayorga, març 2011
Exposición. 14 may de 2025 - 08 sep de 2025 / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España
Formación. 30 oct de 2025 - 11 jun de 2026 / Museo Nacional del Prado / Madrid, España