Projecte guanyador de la IVª Convocatòria d’Arts Visuals de La Casa Elizalde.
La curiositat per saber com es feia la roba més elegant i afavoridora que mai s'hagi vist ha anat guiant el rumb d’aquest projecte.
Impressiona veure que quan la sensibilitat dels dits passa per davant de les màquines, els vestits es recorden cinquanta anys després d’haver-los fet... i que fer una feina perfecta crea tanta addicció que es maleeix el glaucoma que impedeix continuar fent-la.... i que hi va haver un temps en què es va aconseguir dominar l’art de treballar amb teixits naturals... i que el secret de la sastreria és la planxa... que es trigava una hora de rellotge a planxar un vestit acabat... i moltes altres coses.
Avui, queda poc d’aquella manera de fer i de vestir. Fins i tot caminem diferent. “Anem vestits per no anar despullats”, ens diuen. I malgrat tot, ens queda l’estranya sensació...que aquests testimonis guarden quelcom de valuós per al futur. Què deu ser?
Fiona Capdevila i Rosa Solano
Entrada actualizada el el 13 nov de 2015
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
