Depenem tant del sentit de la vista, que les persones vidents esdevenim esclaves de la visió, fins al punt d’oblidar els altres sentits i conformar-nos només amb una percepció parcial del nostre entorn. Quan ens atansem a un nou espai, el recorrem amb els ulls i, si ens agrada o el considerem important per algun motiu, sentim la necessitat de fotografiar-lo; és més, si no ho fem, si no tenim cap registre visual que documenti que hi hem estat, la nostra “visita”, d’alguna manera, no es considera completa.
Els treballs que conformen "Escrits per a la pell vident" ens fan prendre consciència del paper dels altres sentits en la percepció de l’entorn i, inclús, intenten activar-los amb aquest fi. No obstant això, també reflecteixen la manera en què utilitzem els sentits en societat, en una cultura de la visibilitat i amb la il·luminació total a la qual ens han portat, en...part, les lògiques de la productivitat. Tothom és més productiu i consumidor si tot està ben il·luminat, però no necessàriament per això la manera de sentir és més important o millor; pensem, per exemple, en la sensació irreemplaçable d’una carícia en la foscor.
Acostumada a tractar en altres projectes les infinites relacions de l’ésser humà amb els llocs, entorns i territoris, Anna Dot convida, ara, a valorar la nostra relació amb aquests elements des d’altres perspectives. Ho fa, per una banda, mitjançant la representació —amb unes veus que descriuen la seva situació en una illa a través de les sensacions rebudes pels sentits no visuals (a partir del text de l’obra de teatre Els cecs, de Maurice Maeterlinck) i la disposició dels bastons que remeten a la pintura de Pieter Brueghel el Vell— i, per l’altra banda, per mitjà de la presentació directa d’un espai modificat per ser tocat i recorregut amb el tacte.
En aquest cas, l’art és aprofitat per analitzar i qüestionar els sistemes de relació i experimentar-los des de posicions subjectives, que poden semblar absurdes per als objectius del present capitalisme però que ens fan pensar en alternatives de comportament individual que es poden estendre a l’àmbit col·lectiu.
Quim Torres. Comissari del cicle Espais Crítics.
Entrada actualizada el el 21 jun de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
