-------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------

Els paisatges com a promeses de futur (d'aquell esdevenidor incert del qual parlaven els antics poetes), com a escenaris d'un endemà que cal anar construint amb passió i perseverança i on encara tot és possible.

Els paisatges com a una extensió de l'artista, com una prolongació viva i lluminosa de les seves emocions i sentiments, a vegades intensos, a vegades subtils i delicats.

Els paisatges com a un esdevenir del temps i del procés de creació de l'obra pictòrica. Aquesta és la proposta que fa ... l'artista barceloní Àlex Monés, qui va iniciar-se a la pintura a una curta edat gràcies a una troballa casual: 'De ben petit vaig descobrir una vella caixa de pintures dins un armari. Hi vaig trobar un tresor. Tot tipus de pintures a l'oli, draps i pinzells. La vaig fer meva. Era la meva joguina preferida. Pintava sobre paper, tela i alguna paret. Mica en mica vaig anar investigant noves textures, tècniques i estils'.

Aquest esperit inquiet de descoberta, aquesta curiositat voraç i aquest gust per l'experimentació han perviscut en ell. Monés treballa amb diferents tècniques i materials sempre en llenços o fustes de gran format perquè ell necessita de 'dimensions humanes per poder expressar sentiments humans'.

L'artista fa servir l'acrílic o el collage per recrear sensacions tan diverses com la calidesa de les muntanyes, la grisa uniformitat d'una ciutat o la quietud d'un port i fins i tot incorpora elements, com la terra dels propis paisatges reproduïts a les seves obres per acostar l'espectador a la seva vivència personal.