El juny del 1974 es va celebrar a la desapareguda galeria Montnegre de Pineda de Mar (Maresme) una curiosa exposició sota el títol «De la buena leche, de la alegria, del amor», de tres amics Barcelonins: Pérez Sanchez (dibuixant de còmics), Arseni Llopart (fotògraf) i l’artista Guillem Rubió Torres.
El conjunt d’obres que Guillem Rubíó (Barcelona, 1951) llavors va presentar a la galeria Montnegre forma el nucli de la primera exposició de la nova dècada que presenta la GALERIA RICHARD VANDERAA a partir del 15 de febrer del 2020 sota el títol Guillem Rubió. Arrels 1972-74.
Impulsat pel crític Pierre Restany (Els Banys d’Arles i Paladà, 1930-2003), el Nouveau réalisme era un corrent amb paral·lelismes clars amb el Pop-Art, amb el qual va conviure, però molt més Europeu. De fet, molt més francès, reflectint ‘el costat fosc del capitalisme’ (el Pop mostrava el costat més brillant...i lluminós).
Rubió Torres, influenciat per ‘tot el que feia Muntadas’, però sobretot per les ‘acumulacions’ de l’artista francès Arman, màxim representant del Nouveau réalisme, construeix a principis dels setanta una sèrie d'acumulacions d’objectes mitjançant l’assemblatge i el collage, sotmeses a l'estètica de la deixalla, amb un cert maquinisme, semblant als processos industrials. La seva original i estèticament encertada interpretació del Nouveau réalisme a se situa amb aquest treball dins de la nova onada d’artistes a Catalunya que exploren nous camins als anys setanta, agafant el relleu dels conceptualistes influenciats pel Nouveau Réalisme que van marxar a l’exterior, Muntadas i Miralda a Nova York i Rabascall i Xifra a París.
Fruit d’aquestes obres, i de certa manera una reacció a aquesta, són la sèrie de diapositives que es poden veure d’accions fotografiades de creació/destrucció d’objectes populars com el ‘desfer’ d’una llauna de sopa de tomata Campbell, a que ningú s’escaparà l’ullet a Warhol, però també la versió domèstica amb tomata Solis; pasta de dents Kemphor -marca popular d’època que també trobem a la sèrie de fotocòpies de Pere Noguera- i capses d’infinits productes populars com la d’Aspirina.
La mostra es complementa amb obra experimental de l’inici de la trajectòria artística de Guillem Rubió, quan tenia tot just vint anys, amb quatre dibuixos abstractes del 1972 que respiren la concentració i la fermesa de la cal·ligrafia oriental i quatre fotografies conceptuals d’objectes en alt contrast.
Imágenes de la Exposición
RT-74a
Entrada actualizada el el 10 feb de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
