Exposició en el marc del festival Poesia i +, ubicada a la planta 1 de l’exposició permanent de la Fundació Palau.
Guillem Viladot (1922-1999) i Felipe Boso (1924-1983) són dos noms destacats de la poesia experimental europea que van mantenir una relació epistolar intensa. Tots dos van descobrir la poesia concreta a finals dels anys seixanta i van articular una obra pròpia que alhora enllaçava amb els principals corrents de l’avantguarda poètica internacionals. Viladot des de Barcelona i Felipe Boso des d’Alemanya —on es va traslladar a finals dels seixanta des de la seva Palència natal—, van fer servir la tipografia per generar una nova poesia que superés les limitacions de la poesia tradicional i abordés les tècniques i les estètiques del seu present. En el marc de l’Any Viladot, presentem aquesta petita exposició que posa en diàleg la poesia concreta d’aquests dos poetes i que subratlla les seves coincidències.
La poesia...concreta va néixer a la primera meitat dels anys cinquanta simultàniament al Brasil i a Alemanya. Van ser els autors del grup Noigandres (Augusto de Campos, Décio Pignatrari, Haroldo de Campos) i l’autor suís nascut a Bolívia Eugen Gomringer els que van fer els primers passos per crear un tipus de poesia internacional basada en el vessant matèric de la llengua (les lletres, la tipografia) i una nova sintaxi (la disposició en l’espai) per superar tota mena de fronteres i possibilitar una lectura immediata i universal. Ja als anys seixanta, l’explosió de la poesia concreta era evident a Europa, Amèrica i el Japó: exposicions, llibres i tota mena d’edicions evidenciaven una xarxa internacional de poetes que compartien obres i idees d’una banda a una altra.
Guillem Viladot i Felipe Boso van ser dos autors d’aquesta xarxa internacional. Es van amarar de les idees que circulaven en els cercles de la poesia concreta, així com les de la poesia visual i la poesia experimental en general, i van participar amb entusiasme d’una manera de fer que obria moltes possibilitats per a la poesia. A banda de la creació pròpia, tant Viladot com Boso van ser instigadors de diversos projectes editorials, alguns d’ells no realitzats, com l’antologia de poemes concrets de Felipe Boso que havia d’editar Lo Pardal i que es publicaria quasi trenta anys després, el 2008. Ara tornem a acarar tots dos autors, amb la voluntat d’evidenciar el paper cabdal que van tenir en la difusió de la poesia concreta i les complicitats que compartien.
Entrada actualizada el el 04 jul de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
