Aquesta exposició és el punt final de la primera edició d’un projecte dut a terme pel col·lectiu Contorno Urbano que, amb la voluntat de crear un espai expositiu a peu de carrer i pròxim a la ciutadania, ha proposat als artistes i col·lectius Spogo, Xavi Ceerre, Rasmus Nilausen, Emak, Lucas Milà, Jonathan Millán, Treze, Mireia Ruiz, Mohamed L’Ghacham, Amaia Arrazola, Kenor, Reskate Studio i Cinta Vidal la creació de dotze obres que, amb una temporalitat de trenta dies d’exhibició pública, han estat protagonistes en un mur a la sortida del metro de la Torrassa.
Una vegada clos el projecte, l’experiència es materialitza en aquesta exposició que, amb el títol HOSPITALENT 12+1. Crònica d’una ciutat amb talent de carrer, vol posar en valor aquesta iniciativa coral en diàleg amb un conjunt obres originals d’estudi d’aquests artistes. L’Hospitalet vol esdevenir un escenari ineludible pels entusiastes de les noves tendències del muralisme contemporani. diferenciar-se...dels altres amb un estil propi. El graffiti, però, es va convertir ràpidament en un fenomen cultural global que s’escampà per la majoria de les ciutats del planeta, amb una presència especial en les zones més degradades.
EL GRAFFITI A L’HOSPITALET
El graffiti arriba a Espanya a la dècada de 1980 i es manifesta preferentment a les perifèries de les grans àrees metropolitanes, com les de Madrid i Barcelona.
L’Hospitalet és un dels nuclis urbans on aquest moviment adquireix una gran notorietat, sobretot en els trens i vagons del metro, amb autors i col·lectius com Flash, Spee, BTS, Defh, SRK, PH, MSC, SOF crew, 49 crew, Cekor, Beren, Tzar i AMH, entre d’altres.
L’EVOLUCIÓ DEL GRAFFITI O EL RETORN DEL MURALISME
Des de llavors, la cultura del graffiti no ha deixat d’evolucionar cap a moltes altres formes artístiques en l’espai públic. Durant la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI s’introdueixen noves denominacions, com street art, i l’art urbà comença a tractar-se d’una forma seriosa, amb tendències i subcultures artístiques de carrer representades per noves narratives, tècniques i formats. En aquest sentit, el muralisme urbà contemporani adquireix una nova dimensió i un nou protagonisme amb autors de sensibilitats molt diferents. Molts dels muralistes contemporanis actuals, que van iniciar-se en la cultura del graffiti pintant la seva signatura, han evolucionat cap a una obra abstracta o figurativa extremadament elaborada i s’han convertit en artistes extraordinaris.
LA REVOLUCIÓ DELS PROJECTES DE MURALISME
En l’actualitat, l’evolució experimentada pel muralisme urbà l’ha convertit en un dels moviments artístics més grans del planeta, i genera una enorme quantitat de continguts i projectes a les principals ciutats del món que s’expandeixen per les xarxes socials, amb un nombre de seguidors cada vegada més gran.
L’Hospitalet s’ha convertit en una ciutat de referència del muralisme per la seva capacitat de generar projectes, amb la col·laboració entre artistes, ciutadans i institucions públiques i privades, per tal de reconvertir alguns dels seus espais més tristos i degradats en zones amables i plenes de creativitat.
PROJECTES D’ART URBÀ EN UNA CIUTAT INNOVADORA
Tradicionalment l’Hospitalet ha estat una ciutat innovadora a l’hora de promoure iniciatives vinculades a experiències artístiques de carrer. Iniciatives com L’Hospitalet Art, el festival Per Amor a l’Hart, el mural que es va pintar al pont d’Isabel la Catòlica o el projecte Articula’t, amb l’acció al solar de la futura escola Ernest Lluch, impulsades per l’entitat Contorno Urbano en col·laboració amb Open Walls, han generat un gran impacte intervenint sobre els espais urbans i modificant-los, transcendint la mirada del públic.
Altres projectes nascuts des de la iniciativa ciutadana, com el de l’Associació de Comerciants de Santa Eulàlia a través de les obres dels artistes Monkey Fingers, que han pintat les persianes dels comerços del barri, la proposta “Dóna la Cara per la Teva Ciutat”, la pintada de persianes a l’antic Mercat de Can Vidalet a Pubilla Cases, o les “Serps” del Parc de la Serp al barri de Sant Josep i realitzades pel col·lectiu Rebobinart, són també referents d’una ciutat viva i innovadora.
