Imaginarium. Pintures de Rafael Romero

Exposición / Museu del Cantir de Argentona / Plaza de la Iglesia, 9 / Argentona, Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
08 sep de 2017 - 22 oct de 2017

Inauguración:
08 sep de 2017 / 19:00

Horario:
Dimarts a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h - Dissabtes d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h - Diumenges i festius d'11 h a 14 h

Organizada por:
Museu del Cantir de Argentona

Artistas participantes:
Rafael Romero

       

Documentos relacionados
Texto completo de Rafa Romero

---

Descripción de la Exposición

"(...) IMAGINARIUM, territoris de pau, d'esperança, paradisos ideals, llocs on dipositar l'ànima cansada, fugides ontològiques mitjançant viatges que han d'alliberar-me... Sempre he gestionat així les meves preocupacions existencials, pintant buscant la meva pau, lluny de filosofies complexes, buscant una felicitat de l'intimitat, de camí potser poètic, res més. Amb aquesta sèrie de pintures “Imaginàries”, aquest “imaginari” pictòric, aquest “IMAGINARIUM” de l'ànima, m'endinso novament i plàsticament en aquesta reincident necessitat de superació del dol que em produeix la temporalitat i la finitud de les coses, dol, també s'ha de dir, pal·liat quan sóc conscient de viure intensament el present, l'únic espai temporal que té certesa. Com pintor i amb les meves iconografies, torno a l'Ítaca dels orígens a l'encantament, a l'idealiatzació de l'absent, a l'enigmàtica distància que separa l'ahir de l'avui. Extraordinàries, en definitiva, possibilitats de creació de mons ideals, sublimitats psíquiques que no son altra cosa que un gran NO a un món intolerable, doncs aquesta por als límits, es fa més intensa en un món insensible i deshumanitzat, on aquests que vivim en l'utopía, en el refugi anímic, aquests pobres, però dignes “obrers de les emocions”, ens sentim veritablement sols davant tanta ignorància, tant refugi en el “tenir”, que no pas en l'ésser. Per això pinto heroicament les meves iconografies, i dic heroicament perquè el faig endinsat en la més profunda solitud i silenci, lluitant incansablement contra un “mal de segle” que majoritàriament mira als artistes com estrangers, fora del sistema opressiu, perillosos individus qüestionadors de l'univers, bojos que intentem posar ordre al caos. Les meves pintures resulten un punt de trobada estrany entre éssers i objectes, trobada en un món èpic que sembla simple però que és profundament complex, refugi en l'infinit, tornada a casa, tornada a l'ésser, a l´ésser petit i primigeni, al nen capaç d'acolorir el cel amb colors impossibles, a gaudir intensament dibuixant amb el dit als vidres de la finestra refugiat de la pluja, tornada a l'adolescent que descobreix la seva meravellosa sexualitat. Nostàlgies per a una plenitud, pau i felicitat, que haurà de venir,... diuen. Dic jo,... haurem de continuar treballant incansablement per guanyar-la (...)" Rafa Romero

---