“Sense aturar-se, incessantment”, així vol descriure, el títol de la present exposició, el meu treball dels últims anys.
Ja fa temps que vaig començar a treballar per sèries que parlen de l’entorn i del territori, no des de la representació del paisatge –entès des d’una perspectiva figurativa- sinó amb un llenguatge proper a l’abstracció o directament abstracte.
D’aquesta forma varen sorgir les “Cartografies”, amb les formacions i relleus naturals, les fronteres artificials i la representació dels cartògrafs, com els tres eixos que conformen l’imaginari del territori; les “Urbs” amb la urbanització del sol als assentaments humans –construccions de camins, canals, ports, muralles...-, com a base d’una representació més localitzada; els “Vestigis” sobre les restes que els pobles deixen després del seu pas i, per últim “Utopia”, la construcció d’un lloc imaginari fet des de diferents plantejaments personals.
Comparteixen totes elles un tema de fons al voltant de l’espai, l’entorn, el territori i el...seu ús, no sempre l’idoni, per part de la nostra espècie.
La pandèmia coincideix amb la meva cerca personal de l’imaginari utòpic -deixo als professionals l’anàlisi psicològic d’aquest fet- que exposo a finals de 2020.
Des de llavors s’han succeït els treballs al voltant de diferents eixos. D’una banda una sèrie “De profundis”, de la que sorgeixen 23 obres amb coincidències estètiques comuns, de factura purament abstracta i sense un nexe temàtic per primera vegada en molt de temps. Són exercicis pictòrics al voltant d’unes directrius comuns. El treball s’ estén des del febrer al juny de 2021. Passat aquest període sorgeixen les “Eclosions” en un acte de alliberament personal, després de la subjecció –auto imposada- a les regles dels “De profundis”. Aquestes eclosions s’alternen amb tres noves sèries en les que em trobo treballant actualment: la “Memòria emmarcada”, les “Constel·lacions” i les “Estructures”.
De totes elles trobareu obres en aquesta mostra en la que vull, principalment, mostrar la meva passió per la pintura que “incessantment” i “sense aturar-se”, sorgeix de la solitud del meu estudi.
Jesús M. Ramos
Taradell, març de 2022
Entrada actualizada el el 20 abr de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
