Exposición en La Bisbal d'Empordà, Girona, España

La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística

Dónde:
Terracotta Museu - Espai "La Peixera" / C/sis d'Octubre, 99 / La Bisbal d'Empordà, Girona, España
Cuándo:
24 nov de 2018 - 03 feb de 2019
Inauguración:
24 nov de 2018 / 19:00
Artistas participantes:
Descripción de la Exposición
El Terracotta Museu exposarà per primer cop la instal·lació Ruta migratòria. Una singularitat paisatgística, una obra de l’artista d’origen Cubà amb residència al Principat d’Andorra, Javier Balmaseda (Cuba, 1971). Balmaseda és un artista polifacètic que també utilitza el dibuix, la pintura i l’escultura com a formes d’expressió artística. Als dotze anys va entrar en el món de l’art a través de l’Escuela Elemental de Artes Plásticas de Cienfuegos, la seva ciutat natal, posteriorment, al 1990, es va graduar a l’Escuela Nacional de Artes Plásticas de l’Havana. Des de llavors la seva obra s’ha pogut veure en exposicions col·lectives d’arreu del món, i en exposicions individuals a l’Havana (Cuba), Denver (USA), Limousin (França), Busan (Corea del Sud), Paris (França) o Xangai (Xina), entre altres llocs. El 2013 fou un dels tres artistes escollits per exposar al Pavelló d’Andorra de la Biennal de Venècia amb l’obra Fixats en la contemporaneïtat. També va participar ... com a comissari de l’edició del 2017, on es va presentar la celebrada “Murmuris” de la ceramista Eve Ariza. A la Sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu hi trobarem una obra que gaudeix d’alguns dels elements més característics de les seves instal·lacions: l'espectacularitat, es tracta d’una instal·lació de grans dimensions (amb aproximadament 10 metres de llarg i 4 d’amplada); i la universalitat: a l’igual que a la instal·lació que va presentar a la Biennal de Venècia del 2013, el concepte parteix de la seva illa natal però dona una mirada universal i crítica a la societat contemporània. La instal·lació de Javier Balmaseda reprodueix un fragment de carretera de proporcions reals –a escala 1:1– amb la singularitat que l’asfalt està format per milers de crancs negres amuntegats els uns sobre els altres. Les peces han estat realitzades per l’artista a la Bisbal d’Empordà amb l’assessorament tècnic de professionals locals, concretament dels ceramistes de l’Estudi Ceràmic [ba_Ro] de Vulpellac. Cada animal s’ha modelat un per un d’una forma completament artesana, aquest fet dona com a resultat una multitud de peces úniques que, un cop formen la carretera, passen d’individus a ser una gran massa uniforme. A sobre d’ells hi traça les línies pròpies de qualsevol carretera. El cranc caribeny viu al boscos del Carib però cada primavera emigra cap al mar amb l’objectiu de reproduir-se. Es tracta d’una imatge espectacular, ja què aquests animals emigren per milions fins a la platja: les carreteres de la costa cubana queden cobertes d’una espessa i confusa capa de bestioles negres. Aquesta és la imatge que l’artista veia en primera persona a Cuba i que en aquesta instal·lació utilitza com una metàfora dels actuals èxodes migratoris. No hem d’oblidar que Javier Balmaseda també va emigrar de la seva terra natal. Cada un d’aquests crancs no és res més que una d’aquestes persones, cada una amb una història pròpia, però totes ells mogudes amb el mateix anhel que el crac caribeny: sobreviure. ------------------------------------- Balmaseda. MIGRACIONS HUMANES I ESTÈTICA DE LA REALITAT* *Text complet al catàleg de la mostra “Catàlegs del Terracotta Museu. 03” Arnau Puig, filòsof i crític d’art “L’art és el tractament simbòlic i conceptual de la sensibilitat emocionada”. Aquests mots volen sintetitzar que l’art és sempre una qüestió formal extreta, depurada de la sensibilitat que determina el fet d’existir. L’art és existència sublimada. Però per la sensibilitat tot sembla invertit perquè és un fet que és la poesia la que dóna paraula a les realitats físiques, l’estètica la que fa sensibles les formes; l’art investeix de sentit l’anònima i indiferent natura. A aquest món nostre hi ha determinats sers humans que tenen una percepció molt personalitzada del que se’ls mostra davant dels ulls. Aquesta actitud la senyalem com la de l’homo aistheticos -els que prioritzen la realitat des de la vessant formal de les realitats tot sentint-la com seva, personal i amb necessitat immediata de traduir-la en formes autònomes creades-. Aquests estrafolaris existencials els designem com els artistes i el resultat visual, tàctil i sonor són les obres d’art. Javier Balmaseda és, efectivament, un d’aquest casos. Com ho és cadascun dels humans, Balmaseda és producte i fill de la seva circumstància tant familiar o social com geogràfica i política. Nat a la costa caribenya de Cuba (Cienfuegos, 1971), la seva sensibilitat i l’educació i formació conseqüents s’ha format al caliu d’una segona generació de cubans producte del castrisme polític: formació plàstica clàssica impregnada d’una pregona inquietud política i social. La conformació definitiva, la digestió, cadascú aporta la seva. Un altre factor radical i bàsic intervé a la creació de l’obra plàstica de Balmaseda. Ultra els fets socials que l’afecten hi ha uns fets naturals -entre ells els propis del seu indret de naixement– que consisteixen en el flux anual dels crancs que a desenes, centenars, milers penetren al mar provinents de terra endins i que, instintivament impertorbables, travessen qualsevol obstacle que no sigui aquell natural que els impulsa a migrar vers el mar. La geologia, l’orografia, la biologia, la climàtica, l’edàfica i les exigències familiars i socials, la natura, fan que aquell indret en el que viu l’artista Balmaseda es converteixi en una reflexió que, pel seu cas, serà la sensible i emocional, i elucubrarà i verificarà en aquells crancs que sorgeixen de la terra i impassibles travessant l’artificialitat de la inerta carretera i baixen vers la riba marina per enfonsar-s’hi. Destinació i destí biològic i natural que els impulsa i els constitueix i justifica el periple emprès. I és des d’aquesta realitat natural entrecreuada per l’obra de l’artifici social que a la sensibilitat estètica de l’artista brota l’obra d’art. Balmaseda és un ser viu, sensible, reflexionador i amb una peculiar resposta estètica per temperament i formació per tot el que l’afecta. I una d’aquestes coses que l’afecten és la imatge dels migrants actuals per tota la Mediterrània i gairebé pel món sencer, emprenen des del seu país, del seu territori, de la seva historia ancestral un èxode de bivac en bivac vers una destinació sense límits ni al temps ni a l’espai humà. Els crancs ho fan per instint biològic, per un finalisme determinat per la natura, però aquests humans migrants actuals ho fan forçats per la bestialitat actual de les guerres d’ambició, de poder, de domini, de rèdits financers. Als migrants actuals només els toca migrar i abandonar-se a l’atzar i ventura del que succeeixi. Balmaseda, amb el seu pare, caminant o en cotxe travessaven aquella allau de crancs, els aixafaven, els clavaven puntades de peu i en tant que dominador del terrer, amos del territori, pare i fill, avançaven indiferents. Pels migrants d’ara és l’administració política, el macadam, la base dura de la calçada, que esdevé indiferent. Però dins del jove artista, aquella realitat ha anat pouant i s’ha convertit en una escultura: una carretera ben definida i senyalitzada en la que el macadam són els crancs, ara sentits, experimentats com humans sense orientació però amb fita: arribar on trobin l’escalf acollidor, la seva segurament. Contemplar aquesta aparent carretera vista de lluny, plena d’humans sofrint en la realitat de la seva constitució la insensibilitat de l’observador indiferent, només es possible fer-ho des de la serenor de l’obra d’art. Qualsevol altra visió seria dramàtica. Després, potser - depèn del receptor de la realitat plàstica –, hom pot clamar la ira de la injustícia o la pau d’un dibuix, d’una pintura, d’uns colors encaixats o d’una escultura monolítica o desenvolupada a l’espai. L’obra ben feta, es vulgui o no, aporta a qui la contempla la pau de l’esperit i la del paisatge. És per la força de les formes que ens sentim afectats en positiu o en negatiu; n’és un exemple La ruta migratòria. Una singularitat Paisatgística, de Javier Balmaseda.

 

 
Imágenes de la Exposición
Javier Balmaseda. La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística. Fotografía de Yurian Quintanas — Cortesía de Terracotta Museu

Entrada actualizada el el 27 nov de 2018

¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?

Infórmanos si has visto algún error en este contenido o eres este artista y quieres actualizarla. O si lo prefieres, también puedes ponerte en contacto con su autor. ARTEINFORMADO te agradece tu aportación a la comunidad del arte.

¿Quieres estar a la última de todas las exposiciones que te interesan?

Suscríbete al canal y recibe todas las novedades.

Recibir alertas de exposiciones

Servicio Promoción

¡Dale más visibilidad a tu evento!

  • Accede a la mayor y más atractiva comunidad del arte iberoamericano de forma rápida, eficaz y económica.
  • Obtendrás una posición destacada en todas las secciones de ARTEINFORMADO, priorizando a los usuarios de la ciudad/país del evento.
  • Multiplica las visitas a la perfil de tu exposición.
  • Te garantizamos un mínimo de 25.000 impresiones cada 15 días. Además, podrás hacer un seguimiento en tiempo real de todas tus visitas diarias.
Premio
05 abr de 2024 - 05 may de 2024

Madrid, España

Exposición
20 abr de 2024 - 31 may de 2024

Galería Pedro Cera - Madrid / Madrid, España

Formación
21 sep de 2023 - 04 jul de 2024

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España

Exposición Online
¿Quieres estar a la última de todas las exposiciones que te interesan?

Suscríbete al canal y recibe todas las novedades.

Recibir alertas de exposiciones