En el projecte “Lope de rueda 31” Javier Rodríguez Lozano explora les potencialitats picòriques dels pelfuts d’entrada situats en els replans de l’edifici on ha viscut durant 8 anys. Els pelfuts, objectes quotidians maltractats I sovint ignorats, posseeixen un seguit de càrregues simbòliques I formals que interessen al jove artista: els seus dissenys minimalistes, lligats a allò pictòric; la gestualitat amagada en el seu ús; així com també el fet que són un dels pocs elements identitaris del replà, un espai on allò veïnal, allò privat i allò anònim hi conflueixen, marcant els límits entre el món interior de la casa i l’exterior comunitari.
Javier Rodríguez Lozano ha realitzat una viatge vertical per l’escala del seu bloc de vivendes, escanejant tots els pelfuts existents a les portes de les cases dels seus veïns per després copiarlos en format de llenç, prenent-se —tanta sort— algunes llibertat en la reproducció d’alguns d’aquests. També...es pot percebre que JRL destroça les escales, fent unes pintures minipelfuts i d’altres de tamany gegantí, sense respectar mai el seu tamany original. JRL els pinta amb dedicació, cuidant extremadament l’aplicació de la pintura, amb uns fons degradats de màxima professionalitat.
Javier Rodríguez Lozano està atent i vigilant a tot allò mundà i quotidià que ens envolta, sota aquests pelfuts que ens mostra a la galeria. JRL està treballant en l’avantguarda de la investigació entre allò domèstic i del carrer, o per concretar-ho més bé, en el punt intermig exacte entre ambdues escenes, que és justament el lloc que ocupa el pelfut. JRL es dedica a, com Diu la poetessa argentina Tamara Kamenszain, “espiar en las costuras para ver las construcciones por su reverso”.
La pràctica artística de Javier Rodríguez Lozano (Madrdid, 1992) pren la forma d’un encreuament de camins enmig del camp, al que li faltaria algun cartell. Per una banda, la majoria dels seus projectes sorgeixen de petits esdeveniments quotidians, p que passen desaparcebuts a diari, però que així i tot posseeixen una gran càrrega simbòlica. Per altra banda tenim també el se interés en la forma i el llenguatge, en el mitjà en si mateix, fet que el porta a explirar en aquests esdeveniments anteriorment esmentats, característiques que són pròpies de l’art i vincular-los mútuament. Sovint això el porta a desenvolupar projectes fent servir el treball d’altres artistes com si fos un médium, cercant aquest tipus de relacions en contexts específics, metartístics.
Entrada actualizada el el 18 mar de 2019
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
