Exposición en Lleida, España

Metafísicas de la fragilidad. De la vanguardia al arte conceptual

Dónde:
Fundació Vallpalou - Vallpalou Contemporary Art / Carrer Roger de Llúria, 2 baixos / Lleida, España
Cuándo:
16 sep de 2021 - 04 dic de 2021
Inauguración:
16 sep de 2021 / 19:00
Horario:
De martes a sábado de 16 a 20 h.
Comisariada por:
Documentos relacionados:
Promociones arteinformado
Descripción de la Exposición
L’ESCULTURA POBRA I FRÀGIL EL SEU PROCÉS DE DESMATERIALITZACIÓ Aquesta exposició constitueix un intent de revisar el procés de desmaterialització que ha sofert l’escultura en les últimes dècades, la qual conserva un fil conductor arrelat a les avantguardes i que s’ha regenerat amb llibertat creativa, incorporant altres pràctiques com la fotografia i establint un llenguatge híbrid, on mana la fragilitat dels materials i el concepte. Hi participen 18 artistes de quatre generacions diferents, representats amb la presència de 63 obres que il·lustren el pas de l’evolució de l’escultura des de la fragilitat i pobresa dels materials fins arribar a la idea. Els artistes exposats són Leandre Cristòfol, Moisès Villèlia, Antoni Tàpies, Antoni Llena, Pere Noguera, Benet Rossell, Benet Ferrer, Àngels Ribé, Jordi Pablo, Jaume Xifra, Ricardo Calero, Pep Duran, Jordi Colomer, Ramon Guillén-Balmes, Joan Rom, Marga Ximénez, Aureli Ruiz i Xavier Déu. L’escultura pobra és una línia de treball recurrent durant el segle ... XX amb una menor preocupació per la “forma” que pel “concepte” i la seva evolució ha conduit a la seva desmaterialització. La nova era industrial obria les portes a l’objecte fabricat en sèrie, que no trigaria a incorporar-se a les files de l’art per la lucidesa de Marcel Duchamp en llançar el ready-made al lloc de l’art per donar-li un nou significat. S’exposa com a referent l’obra de Marcel Duchamp An Original Revolutionary Faucet: Mirrorical return (juny 1964), que recrea irònicament el famós urinari ready-made i que s’ha incorporat recentment al conjunt d’obres de Duchamp de la col·lecció de la Fundació Vall Palou. El fil entre diverses generacions: de l’avantguarda històrica a l’informalisme. Si Miró va ser un referent de l’avantguarda surrealista per a la generació informalista dels anys 50, el lleidatà Leandre Cristòfol, al costat d’Àngel Ferrant és l’eix de l’escultura experimental d’avantguarda. Així es traçà un pont entre la generació avantguardista de preguerra i la de pintors i escultors de postguerra, una herència que recull la figura d’Antoni Tàpies, que n’és un referent destacat fins a la dissolució de l’escultura com a disciplina específica en els paràmetres de l’arte povera i el conceptual. Ferrant i Cristòfol, sota el paraigua de dos mestres del surrealisme com Calder i Miró, comparteixen poètiques semblants amb escultures d’objectes trobats, formes que animen l’espai, geometries gravitatòries, místiques estel·lars, escultures infinites i un esperit obert al joc que els apropa a la ingenuïtat dels infants. Aquesta evolució transita inexcusablement per la recerca escultòrica d’artistes de la generació informalista com Moisès Villèlia que trobà en la canya de bambú la matèria més ínfima i òssia que li dona la natura per transformar-la en metafísiques fràgils, estàtiques o dinàmiques, encara que també construeix amb pedres, cordes i fustes. El pintor Antoni Tàpies, fidel al seu essencialisme filosòfic, creà objectes pobres, escultures amb materials senzills i pobres, com filats, serradures, escombres, cordes, fustes, en remarcables obres dels anys 60 i 70 que ens apropen a la seva visió del món quotidià. Tàpies dona autonomia a l’objecte en l’obra Espardenyes (1970) i dignitat al calçat més ínfim, al més pobre, despullat de tot ornament i riquesa. L’escultura i les poètiques pobres i conceptuals dels anys 70 Des de mitjan dels anys seixanta, neix una nova sensibilitat que afectà especialment l’escultura, vista com un concepte dinàmic, més enllà dels problemes formalistes de la matèria i de la forma. L’escultura baixa al terreny de l’experiència i reconsidera novament la relació entre l’art i la realitat. Amb l’arte povera s’ofereix el tou, el flexible, el flonjo contra la rigidesa i duresa del minimalisme, i s’aposta per les propietats físiques del material, que acompanyen la seva energia. Es reivindiquen materials marginals i pobres que, per la seva mateixa pobresa, contenen una altra càrrega d’energia. Cal tenir present que Lleida va ser un nucli important de les poètiques pobres i fràgils dels període preconceptual a Catalunya a l’entorn de la Petite Galerie de l’Alliance Française (1968) en què Antoni Llena representa els valors més precaris d’una dimensió ontològica de l’art de proximitat escultòrica. Ell va ser el primer que va començar l’any 1964 a experimentar amb el que el crític Alexandre Circi en va qualificar d’ “art feble”. S’ha recuperat una Escultura dissecada (1968) d’aquest autor que es donava per perduda i que havia pertangut precisament a Cirici. En aquesta generació destaquen les obres de Pere Noguera, els seus papers amarats d’òxid de ferro i la sèrie conceptual sobre el tema del càntir, que uneix l’arte povera amb la tradició de la terrissa de la Bisbal d’Empordà. Benet Ferrer dignifica amb hiperrealitat l’objecte senzill i banal amb ironia, fixant amb terra cuita paperines de paper o aixafant les puntes d’unes sabates. La morfologia es fa present en els treballs amb petits objectes de Jordi Pablo, com una molla òptica, un senzill paper vegetal entre dues flameres de miniatura. Les micrografies del lleidatà Benet Rossell acaben petrificades en glaçons de polièster dins de copes i eternitzen la creació dins la cultura de la transparència. Els objectes naturals de Xavier Déu són metàfores de la natura, com les pedres embolcallades en plàstic transparent deformat que recorden un salt d’aigua de torrent. Ricardo Calero mostra el final de la seva etapa com a escultor, quan decidí cremar les escultures tradicionals i obrir nova perspectiva conceptual per al seu treball escultòric, unes obres que són tot un manifest de futur. Àngels Ribé estira l’arrel escultòrica dels seus treballs conceptuals, hibrida escultura i fotografia, sense abandonar les referències a la natura, al cos i a l’objecte, en pensaments de gran abast en obres de petites dimensions. Marga Ximénez, protagonista de l’art tèxtil en els 80 i 90 reflexiona des de l’escultura tova sobre la vellesa, amb les experiències de la vida aparcades en lleixes d’armari. L’escultura construïda L’escultura construïda dels anys 80 i 90 té especials referències al món de l’objecte i a l’influx de l’escultura anglesa que es desvetlla en els primers anys 80. Una nova generació s’adscriu a l’escultura construïda, com Pep Duran, Jordi Colomer o Joan Rom amb sensibilitats del tot diferents amb materials trobats per camins o carrers urbans. La fragilitat pren poètiques toves i obertures cap a la preocupació pel cos, com en els models d’ús de Ramon Guillén-Balmes. Aureli Ruiz, el més jove d’aquesta generació, començà amb l’escultura en plastilina, que l’ha acompanyat fins avui, i en aquesta part de la instal·lació Love_Indifference (2007), reflexiona sobre la lluita pels afectes. Aquesta exposició dona continuïtat a L’avantguarda de l’escultura catalana i particularment a la secció La dialèctica natural-artificial, 1964-1980, que plantejava l’aportació a l’escultura de la generació conceptual. L’exposició va tenir lloc al Centre d’Art Santa Mònica el 1989 i ens en queda un magnífic record amb la fotografia de Leandre Cristòfol amb Joan Rom, junts, visitant aquella exposició, una fotografia que fa d’enllaç generacional perfecte per al fil pobre i fràgil que travessa la present exposició a la Fundació Vall Palou de Lleida. Catàleg. S’ha publicat un catàleg amb la reproducció de les obres exposades, amb un text de la comissària, Pilar Parcerisas, i textos breus dels mateixos artistes o de crítics d'art referits a la motivació del seu treball o a les obres exposades.

 

 

Entrada actualizada el el 15 sep de 2021

¿Te gustaría añadir o modificar algo de esta ficha?

Infórmanos si has visto algún error en este contenido o eres este artista y quieres actualizarla. ARTEINFORMADO te agradece tu aportación a la comunidad del arte.

¿Quieres estar a la última de todas las exposiciones que te interesan?

Suscríbete al canal y recibe todas las novedades.

Recibir alertas de exposiciones

plan FREE
¿Te apasiona el arte?
  • Sugiere l@s artistas y eventos que te interesan.
  • Publica hasta 5 obras tuyas o de tus artistas.
  • Sigue a tus artistas, galerías… favoritos.
  • Suscríbete a nuestros canales informativos.
  • Prueba durante un mes el Algoritmo Arteinformado.
Gratis
Ver Plan Free
plan básico
¿Eres artista, profesional?
  • Gestiona tus eventos.
  • Publica hasta 100 obras tuyas o de tus artistas.
  • Promociona tus fichas/obras.
  • Disfruta de Acceso Premium a todo el contenido.
  • Contacta con los gestores de otras fichas.
Desde 150 € / año
Ver Plan Básico
plan avanzado
¿Eres galería, museo?
  • Gestiona tus eventos.
  • Publica hasta 500 obras de tus artistas.
  • Promociona tus fichas/obras.
  • Disfruta de Acceso Premium a todo el contenido.
  • Contacta con los gestores de otras fichas.
Desde 300 € / año
Ver Plan Avanzado
plan contact

Además, si eres artista o profesional, desde 110 € / año también dispones del PLAN CONTACT, el cual incluye todos los servicios del PLAN BÁSICO excepto el Servicio Promoción.

Contratar Plan Contact
Promociones arteinformado
Exposición Online
03 jul de 2020 - 31 dic de 2021

Online

Exposición
17 sep de 2021 - 23 ene de 2022

Museo Guggenheim Bilbao / Bilbao, Vizcaya, España

Formación
27 sep de 2021 - 06 oct de 2021

Sala de Protocolo del Edificio Nouvel - Museo Reina Sofía / Madrid, España

¿Quieres estar a la última de todas las exposiciones que te interesan?

Suscríbete al canal y recibe todas las novedades.

Recibir alertas de exposiciones